diumenge, 20 de juny del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TALLTORTA ADVOCADA A SANT CLIMENT. BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 Fa molts anys em deia Mn. Evarist Gómez Ruiz, que la pervivència de les esglésies romàniques, es pot associar generalment a l’estancament econòmic de les comunitats que les mantenen. En els casos en que la comunitat experimentava un creixement econòmic  - que quasi sempre comportava un creixement demogràfic -, s’ensulsiava l’església romànica, i se’n aixecava una de nova amb l’estil  arquitectònic d’aquell moment.


El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església parroquial deTalltorta, al terme de Bolvir, a la part de la Cerdanya jussana adscrita a la provínciade Girona.




Patrimoni Gencat explica que l'actual església parroquial de Talltorta, es va construir a partir de 1667.

 

L'església de Sant Climent de Talltorta presenta una planta rectangular d'una sola nau amb tres capelles laterals (dues al mur de tramuntana), una capella petita al mur de ponent, la sagristia i la torre del campanar a migdia que fa de capella lateral. Està capçada a llevant per un absis pentagonal. A ponent trobem el cor que reposa sobre un embigat de fusta. L'absis i la nau estan coberts amb voltes ogivals.

 

Les pintures de Sant Climent de Talltorta daten del segle XVIII. Cobreixen completament la volta de l'església amb representacions d'escenes del Nou Testament, motius florals i arquitectònics. Han estat completament restaurades i cal dir que són úniques al Pirineu.


https://lacocota.wordpress.com/2012/08/08/inauguracio-de-sant-climent-de-talltorta-bolvir-cerdanya/

Entre els mesos de novembre i desembre de 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la nau de l'església que han permès documentar diverses fases de construcció de l'edifici.

 

En la primera fase es va trobar un absis semicircular que podria pertànyer a l'església romànica de Santa Fe de Talltorta. De la qual només en tenim referències documentals.


 La segona fase documentada és la del moment de construcció de l'edifici actual datada cap a finals dels XVII (1667).


La tercera fase apareixen inhumacions que pertanyen als segles XVII i XVIII.


Les excavacions van detectar una quarta fase de remodelacions de l'espai posterior a 1780, data especificada en una làpida funerària.


Una cinquena fase documentada seria posterior al Concili Vaticà II (1962-1965) en la qual es canvia la col·locació de l'altar que passa d'estar arrambat a la paret a estar al centre de l'absis.


Us deixem uns enllaços molt interessants:


Santa Fe de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401o.xml


Sant Grau de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401p.xml


Sant Climent del Soler (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401n.xml


La parella romànica, la Rosa Maria, i el Miquel,  ens expliquen les seves impressions de la visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/02/sant-climent-de-talltorta-bolvir-baixa.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi