Havia demanat, i obtingut, l’ajuda de l’Arxiu Municipal de Salt, per identificar la Torre Mirona, entre algunes de les masies que retratava el Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona,
1955) des del tren Olot-Girona,
l’arquitecte - que té el cel guanyat
- ens
va deixar un valuós patrimoni històric retratat, encara que no sempre identificat però ;
sense tenir-ne consciencia posava la llavor “maligna” del que facebook
definirà com “ narrador visual” , que
vindria a ser aquell que creu a ulls clucs que una imatge val mes que
1000 paraules. Aquest “ mal costum” deixava força incomplerta la tasca del Fons
de la Masia Catalana, que no aconsegueixo entendre, perquè no s’ha continuat en
els nostres dies.
A la pàgina de Face de l’Arxiu, trobava
unes magnifiques fotografies dels Pavellons de la Mancomunitat de Catalunya, al
Parc Hospitalari Martí i Julià, i fent un xic de recerca trobava : https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/nous-pavellons-de-lhospital-psiquiatric-de-salt
El 1888, la compra provincial d’unes 3,5 hectàrees al mas Cardell enceta
l’equipament en un remot paratge rural.
La saturació constant d’orats i un règim controlat per religiosos marquen
un conspicu panorama vuitcentista, voltat de fossat i filat i amb algun intent
mèdic regeneracionista.
La Mancomunitat catalana (1914), l’adveniment d’un poder modernitzador,
l’assumeix, el repensa el Dr. Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de
1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917).i el , Dr. Salvador Vives i Casajuana (Sant Vicenç
de Castellet, Bages, 1886 — Barcelona, 1965) i basteix els edificis obra de l’arquitecte
Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de
1870 + Barcelona, 30 de novembre de
1952)
Els dos pavellons evoquen trets de la masia, filtrats pel noucentisme que
impregna porxos i detalls i encara amb alguns residus del gaudinisme passat,
com ara els sòcols «baldufa» dels pilars.
El cop reaccionari del 1923 ho atura tot, i els plans republicans del 1933,
amb llur renovació de la psiquiatria, moren arran de la convulsió del 1936 i la
victòria feixista.
L’allau de demències i la penalitat econòmica posteriors marquen una
evolució que arriba, vers el 1980, a un canvi radical de mètodes per fer-los
més oberts.
Cap al 1993, el planteig del trasllat de l’hospital provincial i les
necessitats de la psiquiatria clínica susciten un pla que abat edificis i en
preveu de nous, sempre en un mosaic extensiu que interactua amb l’arbrat i
l’espai obert i que es relaciona amb les traces urbanes veïnes.
N’és fill el conjunt del 2003, de
tres unitats amb 50 llits cadascuna, que desplega braços des d’un eix
principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada