dilluns, 28 de juny de 2021

RECTORIA DE SANTA COLOMA SASSERRA. CASTELLCIR. EL MOIANÈS

  

Retratava el magnífic edifici del que Patrimoni Gencat en dóna una minsa informació; Masia de planta rectangular coberta a dues vessants de teula àrab. La façana lateral de llevant presenta un portal adovellat, format de grans carreus de pedra. El parament és de pedra i fang amb posterior emblanquinat. Un pati encercla la part davantera, on trobem una galeria articulada en dos pisos, amb sengles balcons a l'exterior. Es troba a un centenar de metres de l'església de Santa Coloma.




El nucli original d'aquest conjunt és del segle XIII.


Molt modificada en èpoques posteriors (segles XVI i XVIII).


A la dovella central del portal hi ha un escudet amb la inscripció: JHS MRIA 1567. A sota l'escudet hi ha gravada la data de 1767, data que deu correspondre a una ampliació i restauració del casal.


Em criden sempre l’atenció les galeries porxades:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/les-cots-miratge-al-forat-negre-bages.html


No les situo al segle XVIII, m’agradaria però, confirmar – en el seu cas- aquesta intuïció a l’email castellardiari@gmail.com


El camí per accedir fins a Santa Coloma Sasserra està asfaltat fins a l’alçada de la urbanització la Penyora, i malgrat ser de terra a partir d’aquell punt, està en excel·lents condicions.


Del indret, i del roure del Giol se’n expliquen històries meravelloses, i ha en concret un relat de l’Antoni Ibáñez Olivares, (Sabadell 1955 ) , notable escriptor i recollidor d’antigues narracions i llegendes, en el que situa a la seva ombra al mateix Sant Antoni de Pàdua, en ocasió del viatge que des d’Itàlia el porta fins a Portugal, per acreditar davant la justícia, la innocència del seu pare, incriminat en un delicte d’assassinat.


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-roure-del-giol.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/passejada-celestial-pel-moianes.html


Havíem visitat aquestes contrades feia quasi 15 anys, i en ocasió d’una visita recent, escrivia :


Aleshores percebíem el desig dels pobles del Moianès – dividit entre les comarques del Bages, l’Osona, i el Vallès Oriental – de ser coneguts i reconeguts en la seva singularitat.


Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.


Homo homini lupus est“l'home és un llop per a l'home”; està clar que al Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “  comença a arrelar. Les prohibicions substitueixin  els necessaris arranjaments, que de ben segur no es poden permetre els consistoris moianesos.


La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”pagar per veure, com a única forma de mantenir el  Patrimoni històric i artístic de Catalunya.


Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.


Que Santa Coloma intercedeixi davant de l’Altíssim perquè Catalunya assoleixi la seva llibertat.


Amén!