divendres, 25 de juny de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORNELLANA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’església parroquial de Cornellana, advocada a l’Apòstol Sant Pere, al terme de la Vansa i Fórnols, a l’Urgell sobirà.









Sant Pere de Cornellana, reedificada fa un parell de segles, es construí en part amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, i ara és annexa de la parròquia d’Adraén. Amb anterioritat havia estat sufragània de Sant Climent de Fórnols.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622501.xml


L’església de Sant Pere és una construcció rústega de pedres unides amb fang, amb una porta adovellada al frontis i campanar de paret de dos ulls.

 

Malgrat la simplicitat de les seves línies arquitectòniques externes, la concepció interna de l'espai de l'església de Sant Pere de Cornellana és pròpia del barroc que es construeix a la comarca de l'Alt Urgell.


Sant Pere de Cornellana té una important significació com a centre de l'expressió espiritual d'aquesta localitat des de començaments del segle XIX, substituint l'anterior temple romànic relativament apartat del nucli de població. D'aquesta funció se'n deriva un notable protagonisme des del punt de vista socioeconòmic, vinculat a la seva privilegiada posició en l’endreçament de les relacions econòmiques generades al voltant de la gestió de les rendes eclesiàstiques. En aquest sentit, cal destacar l'existència d'un carner d'obra per dipositar-hi el producte del delme eclesiàstic en una estança de la part posterior de l'església.

       

A.Moras  , Antonio Moras Navarro,q.e.p.d,  fotògraf de Patrimoni, i llicenciat en història medieval, retratava l’any 1983, “Vista frontal de l'església i el seu entorn.”




 El Jordi Vila Juncá retratava l’edifici que havia aixoplugat l’escola pública de Fórnols.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html


El patrimoni vinculat a l’educació ha patit – i pateix – una desinformació sistemàtica arreu de Catalunya, un efecte més de l’ombra sinistra de la dictadura franquista, que cobreix la memòria col·lectiva com explicàvem a “lainèrcia perniciosa “ :

 https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/la-inercia-perniciosa-flagel-de-catalunya/


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.