divendres, 20 de maig de 2022

ESCOLA LEONOR YGLESIAS HORTA. CANET DE MAR. EL MARESME. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia que Narcís Rigau  Esparreguera ( Sarrià de Ter, 21.09.1869 + Barcelona, 26.01.1958) Bernat de Sarrià de Ter, en la vida religiosa, va ser l’autor de l’edifici de l’escola  Leonor Yglesias Horta, dit això en honor i recordança de Leonor Yglesias Horta, (Canet de Mar , 8 de Juny de 1851 – Barcelona , 2 de Febrer de 1928)

https://www.coleyglesias.com/lescola/historia/


El Valentí Pons Toujouse , en un país “ normal”  fa temps que hauria vist reconeguda la seva tasca en l’àmbit del Patrimoni Històric, per endavant la meva personal impressió de que aquest NO ÉS un país “ normal” – quan cal adjectivar una democràcia, acostuma a ser perquè en realitat el sistema polític no funciona de forma democràtica, encara recordo que al regim de la dictadura li deien DEMOCRÀCIA “ ORGÀNICA” , imagino que pel fortíssim olor que desprenia, oi? -   Avui, li diuen DEMOCRÀCIA “ PLENA”, com diria l’Ermessenda de Valrà, “Per a aquest viatge no necessitàvem alforges”.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/canet-de-mar/tots/col-legi-eleonor-yglesias


Poseu-vos l’obligació de retratar almenys un edifici escolar anterior a la dictadura franquista durant la vostra vida, si ho feu, aconseguirem recuperar la memòria històrica, i fins on  és possible en aquest dissortat reialme on la corrupció endèmica i sistèmica es la norma i no l’excepció, la dignitat.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.