diumenge, 22 de maig de 2022

PARRÒQUIA DE SANTA TERESA DEL NEN JESÚS. BARCELONA

 


La Maria Luisa Arranz Berlanga, publica una fotografia de la façana de l’església parroquial de Santa Teresa de l'Infant Jesús , que es troba ubicada al districte de Gràcia i afronta amb la Via Augusta, i amb els carrers Sant Marc i Benet Mercadé. Es tracta d'una església de tres naus i rectoria adossada.

 

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor. Un gran campanar, que s'aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d'entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l'arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega. Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l'esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó. El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s'hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d'agulles molt simple.

 

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l'església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

 

L'absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l'interior de l'illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

 

S'accedeix a l'interior per un petit vestíbul que dóna accés a una capella lateral. Un cop dins es pot observar que de les tres naus laterals contenen capelles. El temple està profusament decorat amb pintures policromes.




Fotografia de Josep Anton Pérez

 

 L'absis semicircular està precedit d'un estret arc presbiteral, similar a la resta dels arcs torals, que suporten la coberta a doble vessant, recolzada sobre per bigues de fusta. Als laterals, els arcs formers obren pas a les capelles laterals. Sobre la zona del vestíbul hi trobem el cor.


La construcció es va dilatar molt en el temps:


1932: projecte de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973)

 


1936: aturada de les obres quan les parets tenien quatre metres l'alçada, calia esmerçar els pocs recursos en defensar la II República de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.

 

1939: reinici de les obres,  malgrat les pèssimes condicions econòmiques la dictadura – com a mostra d’agraïment – va prioritzar la construcció i  reconstrucció de les esglésies, per davant de les escoles, o els hospitals.  

 

1940: finalització obres de l'església

 

Fins a finals dels anys seixanta: obres complementàries i construcció de la casa rectoral.