dilluns, 16 de juliol de 2007

Blanc i negre, imatges d'un món extrem.




Havíem endegat una sèrie d’articles en la que volíem fer divulgació del contingut de la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net/galeria/; valuós i variat, podrien ser dos dels adjectius per a definir-lo, començàvem amb la Publicitat, que il·lustràvem amb les mostres d’oficis gravades a la pedra. I col·locades damunt la porta, excel·leix en qualitat i nombre Monistrol de Calders, on trobem: un ferrer, un sastre, un mestre d’obres i un fuster. Els rellotges de sol, eren les imatges de; Jo sense sol, tu sense ......... ; A del Castell ! ens permetia fer esment d’aquestes edificacions, algunes encara en bon estat, i d’altres en absoluta ruïna, dormien encara dins del teclat de l’ordinador les històries en que parlaríem d’ermites, esglésies, dòlmens i per descomptat de la porta del Cel ; d’arbres i arbredes; de baumes i molins; de tines, cases de vinya i en general de la construcció amb pedra seca, de .... i tot d’una el Feliu Añaños i Masllovet, responsable de la Galeria Fotogràfica, em suggereix parlar de les imatges en blanc i negre, que constitueixen un fons d’importància notable, dins del total nombre de fotografies del Moianes, Alt Vallès i les Valls del Montcau.


El món en que apareix i és generalitza la fotografia en blanc i negre, és com diu el títol, un món extrem, en l’àmbit social hi han únicament rics i pobres, els un sempre ben empolainats, amb un posat seriós i greu, i els altres vestits de manera precària, però amb un desig de viure, que transcendeix la fotografia , i que explica en bona mesura com hem pogut arribar fins on som ara; els paisatges, com l’esplèndida masia de Rocafort, o la del Castell de Castellcir o de la Popa, quan feia també aquest servei de casa de camp, ens expliquen que en aquell temps calia treballar molt i de forma dura, i ens confirma que els nostres avantpassats, van viure uns temps menys dolços – pel que fa a l’esforç físic - que nosaltres.

Un altre tema fora el de la “qualitat” de les persones, del que res diuen les fotografies, però en el que hi ha un acord tàcit respecte a que ho eren més – de persones – els antics que nosaltres.

Hi ha imatges que retraten un present que semblava indestructible, i que dissortadament no va sobreviure a la gran fugida vers les ciutats que és va donar des de mitjans/finals dels anys 1940; com fotografia més emblemàtica per poder comprendre aquest fenomen , la de l’Hostal de Vallhonesta, abans de l’any 1940, cap a 1943, i les actuals dels anys 2.000 fins ara.


En aquesta tasca de recuperar la memòria del passat, volem alhora : exhortar-vos a gaudir de les fotografies antigues que actualment estan disponibles a la Galeria Fotografica de www.moianes.net, i fer una crida a tothom que tingui imatges en blanc i negre [ i també, també en color ] de les comarques del Moianes, Alt Vallès i Valls del Montcau perquè les adreci a la bustia fananos@moianes.net indicant-nos el nom de la persona, el lloc on es va fer la fotografia, la data, i qualsevol informació que us sembli rellevant.

Fa poc temps -- uns mesos només - que assolíem la imatge número 1.000, però ens agradaria per descomptat acabar tenint totes les imatges d’aquestes comarques.

Voldríem també – quan sigui possible – dedicar unes ratlles als artistes fotògrafs que fa quasi 100 anys, varen tenir l’encert de recollir per a les generacions futures imatges d’aquell present , tant i tant dur.

Per endavant, en nom de totes les persones que gaudeixen amb la contemplació de les imatges que s'ofereixen de forma lliure i gratuïta a la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net , gràcies moltes gràcies !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: