dimecres, 18 de juliol del 2007

La figura de eben.


La Raquel i el Martí s’havien casat desprès d’anys i anys de nuviatge, de fet els semblava que ja n’estaven de casats, però calia fer el darrer pas i solemnitzar adequadament la seva relació.

L’església de Sant Esteve lluïa esplèndida per no desmerèixer enfront d’aquell dissabte de primavera que s’havia presentat com un regal, un sol lluent i càlid, alguns núvols blancs per decorar un cel ben blau, i una brisa lleugeressima que no s’atrevia a aixecar les faldes de les convidades al casament.

La cerimònia va ser bonica, els amics – amb la complicitat del mossèn - van llegir diversos textos al·lusius al matrimoni, alguns de la bíblia, d’altres de poetes reconeguts i fins i tot, un que el germà de la Raquel havia preparat , i que va fer pujar l’emoció en tocar la fibra “intima”, no només dels nuvis, sinó dels tots els que estàvem al temple parroquial.

Sol succeir que siguin les paraules dels més propers les que ens arriben més al fons, oi ?.

Els àngels col·locats de bell nou , seguien amb molt d’interès la cerimònia , que tot i semblar un xic trencadora, recuperava també la frescor de les primeres celebracions cristianes.

El convit el varen fer a Can Vinyals, tot just començant el terme de Sentmenat, en aquesta antiga masia, s’havia produït no feia massa temps un relleu generacional, i sigui per això o per alguna altra raó, semblava que fins i tot en l’entorn els canvis s’anaven produint d’una forma constant. La cuina ja tenia “solera” i només havia calgut consolidar aquesta merescuda fama, perquè la masia esdevingués novament un lloc interessant per a moltes famílies, de la rodalia i àdhuc de pobles i ciutats allunyats.

Ens saltem la llista de plats, sobretot perquè potser la seva lectura, us obriria la gana, i ara del que es tracta es de fer-vos llegir, oi ?.

Pel viatge de noces varen fer un recorregut pel mar Carib , i es van deturar més o menys temps a totes les grans illes; particularment els va impressionar Haití, perquè potser en cap altre lloc, es feia tant evident que la misèria actual, de molt difícil , quan no d’impossible eradicació, era el resultat d’un passat d’esplendor excepcional per una minoria i d’explotació i sofriments més excepcionals encara, per als esclaus negres segrestats de la seva pàtria nadiua.

A Puerto Principe, el Martí va voler comprar una imatge d’eben, que representava quasi a l’alçada natural a un home negre ; val a dir que el preu era econòmic i que tothom del creuer comprava una cosa o altra, així que a la Raquel no li va semblar malament la decisió, i la figura d’eben va pujar al vaixell, i va fer també la travessia des de la bodega.

Tampoc del viatge en farem més descripcions , perquè de segur que els detalls us distraurien de seguir el fil de la història, oi ?.

Quasi un mes desprès del casament, la nostra parella tornava a ser a Castellar del Vallès, i amb ells, entre molts d’altres estris, venia una imatge d’eben, que representava quasi a l’alçada natural a un home negre ; aquí ja van començar les discussions, que si el posem a l’entrada !, que si millor al menjador ! que si potser al despatx biblioteca ! , que .....Finalment la primera instal·lació va ser a l’entrada del pis, tot just obrir la porta ; als visitants la visió d’aquella imatge els incomodava segons alguns els van comentar, així que ben aviat va passar al menjador al costat de la televisió, aquí en algun àpat familiar també algú va dir que la figura li donava “ mal rotllo “, i a contracor del Martí, va acabar al despatx biblioteca.

Els mesos van anar succeint-se i la nostra parella, va anar veient com l’harmonia , la tranquil·litat, la confiança en que havien viscut tant i tants anys de nuviatge, es veien substituïdes pel neguit, el desassossec i el dubte. Que els estava passant ?.

La Raquel volia ser mare, però l’evolució de la relació, va fer que ambdós ajornessin– ara si de comú acord – plantejar-se l’embaràs , potser més endavant retrobarien la bona relació, però en aquells moments passaven pels seus caps, pensaments tenebrosos !

Va ser justament el Martí, el que va suggerir que potser els caldria cercar ajuda exterior, per trobar la causa d’aquell distanciament, que els feia patir als dos.

Varen seguir un tractament psicològic que més enllà d’escurar-los les butxaques , no va aconseguir altra cosa que fer-los pensar que l’única opció possible era la separació !

Tot i així, per l’amor que es tenien van decidir cercar encara l’ajuda de qui fos, per tal de recuperar la seva relació, i es que amics lectors, La Raquel i el Martí, s’estimem de debò !

Algú els va parlar del feng shui, de les varetes , del pèndol, de les radiacions, de les energies, i malgrat la natural reticència que totes aquestes coses ens plantegen, als qui ens pensem ser molt “racionals” , varen decidir que ho provarien; com diem abans i insistim ara de nou, l’amor entre La Raquel i el Martí es un sentiment molt fort !!!

Si amics lector, vas pel bon camí !, deseguida es va veure que la figura d’eben irradiava alguna mena de força negativa, i l’explicació que els hi van donar, va ser que la major part d’aquestes peces, estaven fetes en regim d’esclavatge o quasi, en tot cas en situacions d’extrema explotació, i que en elles es concentrava tot el ressentiment que sentien les persones que havien de fer-les per sobreviure.

El comentari sobre la major part d’objectes que es venen a preus per sota del que valen en el nostre país, de totes les coses que consumin i que tenim constància que estan fetes amb dumping social , vulnerant de manera conscient els drets dels treballadors , i el creixent malestar de les societats occidentals, van fer-los pensar que possiblement com els deien, era en la figura d’eben, o millor encara, en l’explotació abusiva que patien els que l’havien feta, on calia situar el negativisme que els abocava a la separació matrimonial !

La figura d’eben va retornar a Haití perquè allí li donessin l’ús que els sembles adequat, La Raquel i el Martí van prendre consciència de que l’acció individual, no comprar productes fets amb dumping social , no consumir res d’empreses que deixaven el nostre país, per anar a explotar mà d’obra més barata , adquirir productes del comerç just , ajudar a les persones que viuen en situacions de marginalitat o d’exclusió, aquí i lluny de nosaltres es la via correcta per a fer possible un món millor.

Recentment La Raquel i el Martí, han estat pares, la Gisela es un regal del bon Déu, que es complau en l’amor que l’un i l’altre es tenen i s’han tingut sempre.

© ANTONIO MORA VERGES