dimarts, 10 de juliol del 2007

Catalunya és més que un club.


Iniciem un nou mil·leni, el català ,la nostra llengua encara es parla i s’escriu en alguns àmbits de la vida pública, va sortir viva de la cambra de tortura feixista i post-feixista, però encara està lluny de rebre un tracte just; de discriminació positiva, els nacionalistes espanyols, no volen ni sentir-ne parlar, així que plantejar-se la restitució plena i sense restriccions dels espais comunicatius arrabassats, en paraules de Jesús Tuson ( Històries naturals de la paraula, Ed. Empúries 1998 ), sembla tota una provocació, però amics lectors cal fer-ho, i amb tota urgència , perquè la torna d’aquesta displicència, serà l’extinció de la llengua catalana, una de les aproximadament 2000 que els lingüistes creuen que desapareixeran durant aquest segle XXI.

Ens cal cercar l’ajut d’Europa, hem de fer arribar la nostra veu a tots els europeus; adreçant cartes a tots els diaris d’Europa, a tots els governs d’Europa, fent-los saber la situació en que es troba la llengua catalana, i d’on ve, i finalment interposar una demanda davant del Tribunal Penal Internacional, contra el govern del Regne d’Espanya, per instigació a l’assassinat de la llengua catalana; nom propis vinculats a l’espanyolisme més ranci i radical, tothom en recorda, oi ?.

Aquesta torna ens pot costar un pa, però si realment pensem que Catalunya, més enllà del F.C, Barcelona i de la mateixa ciutat de Barcelona, es una nació, tenim el deure de lluitar en defensa de la nostra llengua, de la nostra cultura, en defensa en ultima instància d’una concepció del món, diferent – ni millor ni pitjor – de la que tenen amb tot el dret, els nacionalistes espanyols, francesos, anglesos, italians, alemanys ,..

L’arma d’aquesta guerra serà únicament la lletra impresa, la comunicació urbi et orbi, de la situació de la llengua catalana, s’entén que això per part catalana; de l’actitud d’Espanya en podem esperar qualsevol cosa, i cap de bona per cert.

Ah !, us recomano la lectura d’Històries Naturals de la Paraula, d’en Jesús Tuson, editat per Empúries, la seva es una visió fresca, simpàtica i engrescadora alhora, del panorama actual del català i d’altres llengües minoritàries del món d’avui.

© ANTONIO MORA VERGES