Aleshores era ja un edifici modern depenent de la parròquia de Correà. A la façana llueix la data 1.884
La tradició oral parla d’una esglesiola romànica que al segle XII i XIII era servida per una comunitat de clergues i llecs desdonats [ pensem que vol dir donats * ]
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
El Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, apareix esmentat com a parròquia l’any 1312 en la visita pastoral, al deganat de la Vall de Lord.
Al segle XVIII el santuari consta com a sufragània de Sant Sadurní del Cint.
Hom pensa que la fil•loxera, i la seva terrible conseqüència que va ser fi del comerç amb Amèrica, comportaran l’abandonament de la contrada, per una bona part de la feligresia , i el subsegüent tancament, abandó i oblit d’aquesta Santuari.
La tallar romànica de la MARE DE DÉU de gran bellesa i única en el seu estil, es troba a l’Església de Sant Martí de Correà; esperem que com en altres llocs de Catalunya, tinguin força per oposar-se al seu espoli en nom de la seguretat.
El Santuari – al que s’accedeix per una pista de terra - es troba al sector sud-oest del terme municipal de l’Espunyola.
El Berguedà necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.
1 comentari:
Bon dia,
em sorprén comprovar que s'hagi eliminat un comentari que s'havia escrit el 14/10/2011 i que apuntava que ja s'estava fent inventaris del patrimoni cultural del Berguedà a càrrec dels municipis i de Diputació de Barcelona, signat per Anna, i al que van respondre que eren esforços aïllats.
Jo també dic que s'està treballant en l'inventari del patrimoni del Berguedà, que hi ha molta cosa feta i publicada i quei no ho vulgui conèixer és per que no s'ha dedicat a fer recerca.
També hem observat que ens molts casos, en les seves publicacions al blogg i a l'Actual, copien íntegrament texts d'aquests inventaris de patrimoni als que em refereixo.
El prego, com autora de molts d'aquests texts, que si els util·litzen, que citin la font d'on obtenen la informació. Altres hem fet recerca per proporcionar aquest informació, i és just que es citi la procedència de tot allò que està publicat.
Gràcies
María
Publica un comentari a l'entrada