dimecres, 27 de maig de 2020

ARCALÍS. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos feia una fotografia bucòlica d’ Arcalís poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.


El nucli de població és compacte, arraïmat en un petit pla inclinat situat en un contrafort septentrional de la Muntanya de Sant Mauri, a sota i al nord-oest del lloc on hi havia el Castell d'Arcalís.

Entre l'extrem inferior i el superior del poble hi ha una vintena de metres de desnivell.

Formen el poble una trentena de cases, distribuïdes bàsicament en tres carrers, amb una placeta davant de la porta de l'església de Sant Lliser, que malgrat ser una església bastant moderna, atès el nom del sant a qui està dedicada deixa entreveure un origen medieval i fa pensar en una església anterior, possiblement romànica, a l'extrem sud-est del nucli de població.


L'antiga escola és a l'extrem nord-oest del poble, el primer edifici que hom troba en arribar al poble.

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[1][2] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Arcalís a partir d'unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. “Lloc d'arbusts” seria la interpretació del topònim.


Per intermediació de Liceri de Coserans o Lliceri, també anomenat Lleïr, Llehí (o Lleí) o Lliser (o Llisé), en aquesta hora tràgica en que la Covid.19 , s’endú un elevat nombre de persones, demanava a l’Altíssim, Senyor, tinguis pietat de TOTS nosaltres!