Sant Onofre era un ermità hongarès que, segons la llegenda, féu penitencia i vida en aquest indret; potser la construcció actual s'aixeca damunt d'alguna cavorca soterrada origen de la tradició, fet possible si tenim en compte el basament rocallós del santuari.
L'ermita de Sant Onofre està situada en un replà enlairat del vessant de ponent de Verdera, sota el castell de Sant Salvador, al peu mateix del Fitor i del Coll de Raïmeres. El santuari està situat a uns 400 metres sobre el nivell del mar.
Conjunt format per l'ermita i la casa de l'ermità, en un sol cos de construcció. De planta rectangular i amb la teulada a dues vessants de teula, l'edifici està encalcinat tant exteriorment com interior, tot i que originàriament la construcció està bastida amb pedra sense desbastar, lligada amb morter de calç.
L'ermita és d'una sola nau i s'aprecien dos sistemes de coberta. L'espai de l'absis està cobert amb voltes d'aresta sustentades per pilastres, mentre que la resta de la nau està coberta per l'embigat que sustenta la teulada. A manera de separació entre aquests dos espais hi ha un gran arc diafragma de mig punt sustentat per pilastres, amb la línia d'impostes de llosa. Als peus de la nau hi ha un gran cor bastit amb fusta, amb el forjat de rajols. L'accés a l'edifici es fa pel mur nord del conjunt, on es localitzen les dues portes. La de l'ermita és d'arc de mig punt adovellada, tot i que la pedra està encalcinada com la resta de l'edificació. A l'interior de l'ermita, i envoltant els murs laterals tant de la nau com del presbiteri, hi ha bancs de pedra correguts. Aquest presbiteri conserva l'enllosat original; en canvi, a la resta de la nau el forjat consisteix en un enrajolat, amb reparacions de diferents èpoques. L'altar i el retaule que l'acompanya són de guix motllurat i pintat, amb fornícula de petxines amb la imatge de Sant Onofre, emmarcada per dos amples pilastres que sustenen un arc de mig punt motllurat. És força probable que es construís de nou, després de la destrucció que degué patir l'edifici durant la darrera guerra civil espanyola, car hi ha la inscripció "Brunet.Olot/7.v. 1943".
La https://sadurnibrunet.com/2018/06/01/altres-projectes-en-esglesies/vista-frontal-de-l_altar-de-l_ermita-de-sant-onofre-a-palau-saverdera-2014-foto-www-google-commaps/imatge del sant és del mateix moment.
https://es.costabrava.org/que-hacer/cultura/eventos/fiestas-tradicionales-y-populares/fiesta-de-sant-onofre-112563
L'habitatge de l'ermità ocupa la part situada darrere del presbiteri. A la part sud compta amb tres estances cobertes per un embigat, amb accés a una terrassa o mirador situada també damunt del turó granític on es bastí l'edifici.
Quan al topònim Saverdera, deriva etimològicament del llatí viridarĭa, ‘lloc verd d'herba o de fullatge’. Recordeu que en el català anterior als borbons els articles salats eren la norma, i els articles el, la, los, las , l’excepció.
,
Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra. En aquest cas en concret, hi ha un acord general.
Que sant Onofre, intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, en aquest tràngol amarg de la pandèmia de la Covid,19, i en tots els moments de la nostra existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada