L'església era originàriament de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, dels quals ha desaparegut el de tramuntana. Uns grans pilars cruciformes sostenen l'estructura dels arcs torals i de les voltes de canó. La nau de tramuntana es va esfondrar i va ser transformada en època gòtica en un seguit de capelles i l'absidiola corresponent fou substituïda per una sagristia. Els dos absis restants presenten a l'exterior decoració d'arcuacions cegues entre lesenes, tres finestres de doble esqueixada, el central, i una, l'absidiola. A l'interior s'han reproduït les pintures murals que decoraven la capçalera. El mur de migdia ha estat molt alterat amb l'obertura de capelles però conserva una finestra de doble esqueixada i la portalada original de dos arcs en gradació. El mur de ponent mostra a la part central una finestra geminada dividida per una columna amb capitell mensuliforme i un ull de bou al capdamunt. Al llevant i ponent del carener de la teulada s'alcen dues espadanyes de dos ulls.
El petit claustre és situat al davant de l'església, bastant desplaçat respecte de l'eix de la nau central i a un nivell força més baix. És de planta rectangular amb galeries formades per una sola filada de columnes i pilars als angles. Els capitells estan decorats però es troben en molt mal estat de conservació, cosa que dificulta el seu estudi iconogràfic. Tres de les seves ales foren restaurades els anys 1932 al 1935 pels Amics de l'Art Vell, mentre que la quarta, la de migdia, ha estat reconstruïda darrerament, recuperant alguns capitells. També s'han refet algunes de les dependències d'aquest sector de migdia del claustre, i s'ha construït un petit atri sobre la porta lateral de l'església.
Les pintures murals que decoraven l'absis central es troben al Museu of Fine Arts de Boston (EUA) i les de l'absidiola al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
La fundació de l'antiga canònica de la Marededéu de Mur, mal dita Santa Maria de Mur es deu als comtes del Pallars Jussà, Ramon V i Valença, vers l'any 1057. L'església fou feta consagrar per llur fill, Pere Ramon, el 1069. Hom ha suposat que en un principi hi habitaven monjos, però en tot cas va ser el mateix Pere Ramon que va instituir una comunitat de canonges augustinians el 1098.
La canònica, que posseïa el domini d'una extensa àrea que conformava la Pabordia de Mur, estava vinculada directament a Roma:
Alberola, capella de la Mare de Déu del Remei
L'Alzina, parròquia de la Santa Creu i capella de Sant Alís
Beniure, capelles de la Mare de Déu del Roser i de Sant Salvador
Cellers, parròquia de Sant Joan i capelles de Sant Miquel del Congost, o de Cellers, Sant Sebastià, la Mare de Déu del Roser, la Concepció; Sant Feliu, Sant Miquel i Santa Maria
Collmorter, capella de Sant Miquel
El Coscó, capella de Santa Caterina
Les Esplugues, capella de la Mare de Déu del Remei
L'Espona, capella de Santa Fe
Estorm, església de Sant Salvador i capella de Sant Prim
Guàrdia de Tremp, parròquia de la Mare de Déu del Remei
El Mas de l'Hereu, capella de Sant Joan Evangelista
El Mas del Pla, capella de Sant Jaume
El Meüll, sufragània de Santa Maria
Miravet, capella de Sant Jaume
Moror, parròquia de la Mare de Déu del Remei i capelles de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Miquel i Sant Sebastià
Puigcercós, parròquia de Sant Martí i capelles de Santa Maria del Puig i de Sant Macari
Puigmaçana, capella del Roser
Quadra de la Torre Gavosera, capella de Sant Miquel
Santa Llúcia de Mur, priorat i parròquia, amb la capella de la Mare de Déu del Roser
Soliva (l'Aragó), parròquia de Santa Maria i capella de la Mare de Déu del Roser
Vilamolat de Mur, capella de Sant Miquel, capella de la Mare de Déu del Rosari, capella de St. Gregori.
Vilamolera, capella de Sant Salvador
Vilaplana, capella de Sant Joan
Capelles de Sant Gregori, Sant Pere, Sant Cristòfol, Sant Miquel (dues), Sant Valentí, i Sant Fruitós.
Us demanem que ens feu arribar imatges de TOTES les que pugueu a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Tingué diverses filials, entre les quals destaquen els priorats de Santa Llúcia de Mur i de Sant Miquel de Cellers o del Congost, monestir del tot desaparegut, però que troben en l'origen del proper poble de Cellers.
Al llarg de la història tingué constant relació amb el monestir de Lavaix, fins al punt que en més d'una avinentesa s'intercanviaren possessions i dependències. Per exemple, Santa Llúcia de Mur, que pertangué un temps a Lavaix.
Al segle XIII hi hagué un intent d'unir la canònica de la Marededéu de Mur , mal dita Santa Maria , al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, promogut des d'aquest darrer monestir. No es dugué a terme per la ferma oposició dels canonges de Mur, que aconseguiren del papa Gregori IX l'anul·lació de la unió, i la seva vinculació directa a Roma.
El 1592 la canònica fou secularitzada i esdevingué una col·legiata.
Finalment, el 1851 passà a ser una simple parròquia rural.
https://www.monestirs.cat/monst/pajus/cpj02mmur.htm
Em recordava el Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que en la nostra cultura l’expressió correcta és Mare de Déu i no la Verge, així el Santuari estava advocat en realitat a la Mare de Déu, potser doncs la denominació correcta fora Santuari de la Mare de Déu de Mur, oí?.
Podeu veure imatges del interior a :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/102
.jpeg)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/102
.jpeg)
Que la Marededéu de Mur i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins, illencs , sahrauís , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits … , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada