Patrimoni Gencat ens diu ; damunt una cabana d'obra seca, està feta la torre de maçoneria, amb arrebossat de calç, tenyit amb sulfat de ferro.
La torratxa, independent de la cabana, és un mirador amb merlets i un banc perimetral rodó. Al mig, una taula d'un metre de diàmetre, circular, de marbre, assenyala els vuit vents i un seguit de direccions i de distàncies de les més properes -Torredembarra a 10 Km.- a les més llunyanes (Buenos Aires 5.500 km.).
S'accedeix al mirador per unes escales de pedra encastades al mur; la barana, metàl·lica està molt deteriorada fent la pujada una mica perillosa.
No em sobtava – aixà encara és el REINO DE ESPAÑA - no trobar dades de la mas que comprava l’any 1919 l’acabalat empresari del marbre Narciso Gosch Boix - El “Siset” (així és com es coneixia al marbrista) que durant anys havia dut a terme importants encàrrecs que li havien procurat una fortuna.
Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si es possible rebre’n una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/08/05/pagina-18/32800604/pdf.html?search=Narciso%20Gosch
Primer aniversario del fallecimiento de Don Narciso Gosch Boix
Ocurrido en Tarragona el día 26 de noviembre de 1953, habiendo recibido !os Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. (E. P. D.) — Sus resignados: viuda doña Filomena Balafiá y demás familia (presentes y ausentes). Ruegan a sus amistades se sirvan asistir a las misas que en sufragio de su alma se celebrarán. D. m., el viernes, día 26 del corriente, a las nueve, nueve y media y diez en la capilla de la Milagrosa de la Casa Provincial de Caridad de esta ciudad, a las siete, siete y media y ocho, en la parroquia de la Santísima Trinidad de Tarragona y en las parroquias de Salame y Masllorens (Tarragona), por lo que 'es quedarán sumamente agradecidos. — Barcelona. 24 de noviembre de 1954.
Cal destacar entre les seves obres més importants, la petició que li va fer el famós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849[ – 27 de desembre de 1923), encarregant-li el treball de la construcció d’un gran mausoleu per a la tomba del rei Jaume I, quines despulles havien estat traslladades des del monestir de Poblet.
Aquesta obra es va encarregar per albergar al monarca a la ciutat de Tarragona, encara que més tard van tornar al monestir, on es troba avui dia, i el mausoleu es va quedar exposat a l’ajuntament de Tarragona, en un pati adaptat per donar cabuda a tan magnífica peça .
El “Siset” va comprar una finca de camp, amb una masia típica , ja en bastant mal estat a causa del pas del temps. Quan va adquirir la propietat, va iniciar la construcció de l’esplèndida masia en estil post-modernista que avui podem veure.
Per a això va fer venir al reconegut arquitecte Enric Mora i Gosch.
Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si es possible rebre’n una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/10/05/pagina-29/34334730/pdf.html?search=Enrique%20%20Mora%20Gosch
Segundo aniversario del fallecimiento de Don Enrique Mora Gosch arquitecto, ocurrido el día 7 de mayo de 1966. (E. P. D.) — Su esposa, hija, hijo político y demás familia, suplican un recuerdo en sus oraciones». — Barcelona, 7 de mayo de mayo de 1968
Que va construir la torre principal a la banda esquerra, amb un colomar a la part alta, que en aquells temps era un símbol de riquesa i de pau, i adornant la part sud amb un rellotge de sol especialment ben orientat i com a fons d’aquest la imatge de la llegenda de Sant Jordi donant el cop final al drac. Hi ha una frase que diu: “Benvingut el nou dia, lloat Déu qui l’envia! I la data de finalització amb el nom de l’arquitecte “E.Mora, 1923” (aquesta era la forma amb la qual l’arquitecte signava les seves obres. A la dreta de l’edifici, també es va ampliar la casa amb una extensió amb sostre a 2 aigües per la part posterior, l’arquitecte va dissenyar una plaça, amb un gran dipòsit central que recollia les aigües de les teulades, un celler i l’altre costat de la casa una fila de quadres i zona de gàbies per als animals. Es completava d’aquesta forma l’estructura central de la masia. Per construir tot això es va iniciar una mina de terra a la part inferior de la plaça, amb entrada al final del que eren les quadres, i que avui en dia es pot visitar ja que la mina va ser rehabilitada i convertida en unes caves.
https://masboronat.es/ca/la-historia-de-mas-boronat
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella de la casa fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
En demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada