dijous, 19 d’agost del 2021

CA L'ANGLADA - CAN RAFEL BUXÓ. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 

Miquel Pallàs i Sala (1876-1943), va ser l’autor de  l’edifici historicista d'influència clarament neogòtica, conegut com Ca l'Anglada, perque va residència del metge Manel Anglada.


El Mapa de Patrimoni ens diu que  és un edifici  de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis. La coberta és plana, i forma una terrassa amb barana d'obra. L'arrebossat de façana marca els junts dels carreus, a manera de decoració.




Fotografia de  Pere Albert Carreño.


Al centre de la terrassa, al seu extrem posterior, sobresurt una petita torre de planta quadrada, que és la continuació de la caixa d'escala.


L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal d'entrada d'arc deprimit amb motllures d'estil gòtic. Ambdós costats del portal, hi ha una finestra amb trencaaigües d'estil gòtic i creus gregues al centre de l'arc.


Al primer pis s'hi obren tres finestrals; el del centre amb una balconada i els dels costats amb baranes, totes elles d'obra i decorades amb traceria d'inspiració gòtica.


Entremig dels finestrals hi ha uns elements decoratius d'estuc, amb la data "1897".


Sota el balcó hi ha una fita de carteles decorades.


A la façana posterior, situada a migdia, hi sobresurten a la planta baixa i al primer pis uns porxos.


En destaca la fornícula sense imatge; en Miquel Pallàs, el seu constructor, tenia prevista la col·locació de la imatge de Sant Miquel.


https://osonatour.com/osona/vall-de-sau-collsacabra/sant-julia-de-vilatorta/ruta-per-sant-julia-de-vilatorta/les-obres-de-miquel-pallas.html


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/03/ca-langlada-can-rafel-buxo-sant-julia.html?spref=pi


 Em costava un gran esforç fer aquesta  més que minsa publicació, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, amb el resultat del trencament de l’húmer , el dit petit de la mà, alguna costella, i contusions generals.



M’explicava el Juan Navazo Montero que havia vist una senyora enguixada com jo. Està clar que  la lluna ha estat propicia a les caigudes, tant clar però, com que la manca de manteniment de les voreres – endèmica – hi té una evident relació “causal”, oi?


L’any 2010, encara laboralment actiu, patia un accident quan cercàvem la Poua del Sailoic, al Moianès: 


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html


Més d’un any desprès acomplíem la nostra recerca :


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-saiolic-antic-terme-de-marfa.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-sailoic-ii-antic-terme-de.html


Toca pouar a la paremiologia,” A gran dolor, paciència major, perquè a qualsevol mal, la paciència és remei”