divendres, 6 d’agost de 2021

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE GUILS DE CANTÓ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA ” IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

 


 


En aquesta ocasió m’envia fotografies de l’edifici que havia aixoplugat l’escola pública de Guils del Cantó , avui una entitat de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l'Alt Urgell, que havia estat municipi independent fins a l’any 1972.  





Actualment l’edifici acull un servei de restauració i cafeteria.

 

 El poble és a l'esquerra del riu de Guils, a la cara sud de la serra de Sant Magí, al sud-oest del terme municipal.


 Un branc de la carretera N-260, al seu pas pel port del Cantó, és  la seva principal via de comunicació.


La tasca infatigable del Jordi Vila Juncá ha permès recuperar un bon nombre d’aquells edificis, que dissortadament no son considerats – llevat d’alguna excepció – monuments històrics.


Oferim tot el material a les persones i/o entitats  que vulguin endegar un treball de recuperació de la  memòria històrica de l’educació a la comarca de  l’Urgell sobirà.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.