Era un costum quan vivia el Josep Olivé Escarré
Cal ser agraïts pels dons del Cel rebuts
I, ens cal renovar la nostre pregària, també
Quan, sia per qui sia, necessitem ajut.
No tinc , ara com ara, ningú que m’hi vulgui portar
Sóc molt conscient que es pot ajornar aquest viatge
I que l’ajuda de la Marededéu no ens mancarà
Com tants però, valoro molt aquest pelegrinatge
Al temple que us dedicava Balenyà.
M’hi portaré tot sol, quan pugui fer-ho
I, mentrestant doneu-nos el consol i el vostre ajut
I, a tots, jo així ho espero
Torneu-nos la salut !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada