El Pere Albert Carreño retratava des de Santa Maria del Priorat – que presenta
senyals d’alguns intents d’accedir als seu interior, intuïm que no precisament
per a pregar - la Torre albarrana de flanqueig del que havia estat castell de Sant Esteve a
Castellfollit del Riubregós, a la comarca de l’Anoia sobirana.
Es tracta d'una estructura de morfologia cilíndrica, de 8'5 metres de
diàmetre a la part baixa i una mica més estreta a la part superior, amb parets
d'un gruix considerable: entre 2 i 2'4 metres.
L'alçat de la torre oscil·la entre
els 14 i 15 metres segons el desnivell del terreny.
El portal d'entrada, que mira a llevant, té morfologia cònica, amida 0'6
metres d'amplada a l'interior i 1'9 metres a l'exterior, i s'hi accedeix pujant
tres graons assentats al gruix del mur. L'aparell de la torre és fet amb pedres
irregulars lligades amb morter de calç, assentades sobre un sòcol de carreus de
pedra sorrenca d'entre 1'4 i 1'8 metres d'alçada.
L'interior de la torre s'estructura
en tres pisos separats per voltes cupulars, i a cada estatge s'hi practicà un
forat perquè hi entri la llum.
L'accés entre plantes es fa per una escala helicoïdal de 0'8 metres d'ample
encastada a la paret.
La torre culmina en un terrat actualment desproveït d'ampit.
L'estructura només conserva un espitllera original, tot i que presenta
diverses finestres d'obertura rectangular, sens dubte de cronologia moderna.
L'any 2004 es dugueren a terme les tasques de restauració de la torre, i
actualment l'únic que s'observa de l'estructura original a la part exterior és
el sòcol de carreus, ja que l'alçat de la torre es va arrebossar.
Originàriament, formava part d'una línia defensiva de primer ordre del
castell de Sant Esteve, juntament amb la Torre del Raval i la Torre del Cap
Xic.
La torre quedà molt malmesa l'any 1822, quan el general Francisco Espoz Ilundain,
conegut com a Francisco Espoz i Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 -
Barcelona, 24 de desembre del 1836) , durant la persecució contra la Regència
d'Urgell, va executar una voladura que li va obrir vàries esquerdes i un
esvoranc a la base.
És coneguda amb el nom de torre del
Ballester perquè, davant i a l'altre costat del riu, hi ha l'antiga masia de la
Ballesteria, avui anomenada Cal Ballester.
D'aquesta torre també se li havia dit la torre del Felip, pel nom del
propietari d'una part del terreny on s'assenta.
Modernament també se la coneix com torre del Balet, personatge de Manresa
que havia tingut alguns drets sobre la casa de Cal Frare, al portal de Sant
Roc, i posteriorment comprà la torre. El nou propietari, que volia viure a la
torre, va fer-la enguixar, va apedaçar l'escala interior i va reparar
l'esvoranc que hi havia a la part exterior. També va col·locar-hi una porta de
ferro i alguns mobles.
Un temps després, sense saber-se'n el perquè, va desaparèixer i no va
retornar mai a Castellfollit.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-ballester-torre-del-balet
Podria tractar-se del Jaume Balet Viñas, o d’alguns dels seus descendents
?.
http://industriatextilsvc.blogspot.com/2013/11/cal-balet.html
Sortiu - si podeu - de Barcelona, i
visiteu la “ Catalunya real “.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada