Retratàvem el Pere Albert Carreño, i l’Antonio Mora Vergés, la façana de l’Església parroquial de Vilanova de l’Aguda, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria.
Patrimoni Genat ens diu que és un edifici d'una nau, amb volta de mig canó
i quatre capelles laterals.
El Jordi Contijoch Boada, en retratava el interior l’any 2009, d’aleshores
ençà, Vilanova de l’Aguda a perdut 35 veïns, un 14,89%
La imatge que presideix malgrat no portar el rosari a la mà, em feia pensar en aquesta advocació, fitxeu-vos en la posició dels dits.
La façana, a l'est, és l'únic
element visible a l'exterior; consta d'una porta adintellada amb l'anagrama de
Maria i damunt d'ell un escut heràldic amb una inscripció il·legible i data de
1679.
Sobre l'escut hi ha una fornícula buida, i al damunt, un òcul circular. El
campanar és d'espadanya amb dos arcs.
Atès que per aquelles dates Josep de Ponts i Guimerà (1625 - 1690), baró de Montclar,
que tenia poders concedits pel seu germà Pere, vengué la baronia a Josep de
Montserrat i Vives, primer marquès de
Tamarit, farem seguir la fotografia al Pere
Francesc Puigderrajols Jarque, Institució Catalana de Genealogia i Heràldica,
per aclarir quines armes llueixen apart de les dels Ribelles.
Benvolgut Antonio,
En aquest escut que hi ha a la
façana de Santa Maria de Vilanova de l’Aguda hi veig els següents quatre
llinatges. Amb alguna reserva, atès que seria molt interessant poder llegir la
inscripció que hi ha al voltant, raó per la qual seria molt important poder
aconseguir una imatge en què es veiés a la perfecció. Jo no puc llegir què hi
diu.
És un escut quadrilong amb punta d’arc conopial. Quarterat: 1r armes dels
Rocabertí; 2n les dels Sarriera; 3r llinatge Pau, però amb el paó contornat,
contrari a la seva posició; 4t serien les armes dels Cabrera, però hi manca la
bordura de peces. Timbrat amb un coronell o corona oberta.
Pel que respecte a les armes
dels Ribelles, certament a la fotografia que m’envia, hi ha un escut amb un lleó, que concordaria amb el que adjunta de la pàgina Armoria. De tota manera,
ja veu que els Ribelles o altres branques dels Ribelles, usaren altres armes.
Li envio la referència d'un article que vaig trobar a Internet: El castell de Ribelles, una ruïna monumental,
XAVIER SANTESMASSES.
Segur que coneix l’article. Crec que si fos possible accedir al panteó (ja
veig que el castell està en fase de ruïna insalvable) segur que hi deu haver
làpides sepulcrals. Sortiríem de tot dubte.
Una atenta i cordial salutació,
Pere F. Puigderrajols i Jarque
L'església parroquial, advocada a la Marededéu , mal dita Santa Maria es troba fora del nucli de població primitiu; substitueix a
l'antiga Església de Sant Andreu, dita també del Roser, de la qual només resta
l'alt campanar quadrat.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/07/in-memoriam-de-lesglesia-parroquial-de.html
El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica reconegut solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els valors masclistes d'aquella cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica. L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes, TOTES ELLES son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.
Ens quedava pendent força feina, localitzar l’edifici que aixoplugava
l’escola, retratar les capelles
d’algunes masies, ....., val a dir però, que no ens ho posaven fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada