divendres, 20 d’agost del 2021

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MOLLET DE PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’edifici que havia aixoplugat l’escola fins que es va fer un edifici nou que acull avui el Centre Civic.






El sostre demogràfic de Mollet de l’Empordà s’assolia al cens de 1877 amb 485 ànimes, i es tancava l’any  2020 amb 198 habitants de dret.


Avui no hi ha escola a Mollet de Peralada.


Els infants i joves s’han de desplaçar fins a Peralada.


Ens agradarà tenir més noticies a l’email  castellardiari@gmail.com


 Em costava un gran esforç fer aquesta  més que minsa publicació, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, amb el resultat del trencament de l’húmer , el dit petit de la mà, alguna costella, i contusions generals.



M’explicava el Juan Navazo Montero que havia vist una senyora enguixada com jo. Està clar que  la lluna ha estat propicia a les caigudes, tant clar però, com que la manca de manteniment de les voreres – endèmica – hi té una evident relació “causal”, oi?


L’any 2010, encara laboralment actiu, patia un accident quan cercàvem la Poua del Sailoic, al Moianès: 


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html


Més d’un any desprès acomplíem la nostra recerca :


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-saiolic-antic-terme-de-marfa.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-sailoic-ii-antic-terme-de.html


Toca pouar a la paremiologia,” A gran dolor, paciència major, perquè a qualsevol mal, la paciència és remei”


La meva i d’altres caigudes a la via pública il·lustren dissortadament la endèmica manca de manteniment de les voreres a Castellar del Vallès.



 Compto, com ho feia Miquel Bosch i Jover, amb la Marededéu de l’Ajuda.