Aquest monestir es troba a uns 2 km, seguint la línia del riu, del poble
mig enrunat de Tragó de Noguera, que desaparegué sota l’aigua l’any 1964.
El Josep Maria Cots i Serra , el Joan-Albert Adell i Gisbert , la Maria-Lluïsa Cases i Loscos , el Josep Giralt i Balaguero , i la Celina Liarás Usón, n’escriuen abastament a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1740202.xml
Del conjunt del monestir de Vallverd només es conserva la capçalera de
l’església, que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de
perfil apuntat, amb una capçalera a llevant formada per tres absis. D’aquests,
el central és semicircular, i ultrapassats els laterals, especialment el del
costat sud; el central s’obre a la nau, i els laterals, als braços d’un
transsepte, els quals són coberts amb voltes de canó de perfil apuntat,
paral·leles a la volta de la nau central, que s’allarga fins a l’absis central.
L’obertura d’aquest absis és resolta mitjançant un arc toral, de perfil
acusadament apuntat, que arrenca de dues pilastres semicirculars coronades per
capitells geomètrics. Al costat d’aquests capitells, en la imposta de la volta
hi ha dues mènsules, una d’elles amb la representació d’un cap d’animal, que no
sabem si devien suportar un segon arc, actualment desaparegut, com la part
central de la volta.
Els arcs que obren els braços del transsepte són de perfil apuntat, i
disposaven d’un segon arc per l’intradós, avui desapareguts, que arrencaven de
pilastres del mateix tipus que les de l’arc de l’absis central.
Als murs de ponent del transsepte es conserven dues finestres de doble
esqueixada, i sembla que en cadascun dels absis laterals hi havia una finestra
del mateix tipus, però en el seu lloc hi ha uns esvorancs en el mur. A l’absis
central hi ha tres finestres, de les quals la sud i la nord són de doble
esqueixada, i la central presenta dues esqueixades rectes amb una divisòria
motllurada.
De les portes que tenia el temple només se’n conserva una, al mur de ponent
del braç sud del transsepte, resolta en arc de mig punt, i que comunicava amb
les dependències monacals, de les quals només es conserva l’arrencada d’un arc,
fet en pedra sorrenca, al mur sud del transsepte.
A l’interior del braç sud del transsepte, que és migpartit per un sostre de
construcció tardana, es conserva un arcosoli amb arc apuntat que té una
motllura geomètrica molt simple.
Cartel·la o mènsula conservada al Museu Comarcal de la Noguera i carreu amb
relleu, conservat in situ.
Els murs presenten un parament de carreus de pedra calcària, perfectament
escairats i polits; les façanes són llises i només presentaven una ornamentació
en el ràfec, que era format per un fris de mènsules, en cavet. La nuesa
ornamental que presenta l’edifici i la polidesa de la seva construcció, posen
en evidència les seves clares relacions amb les formes arquitectòniques que
segueixen els monestirs del Cister a partir del segle XIII
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada