El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’envia fotografies de l’edifici que aixoplugava l’escola pública d’Arcavell, una entitat de població del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Urgell sobirà.
El poble se situa al vessant de ponent del Bony de Quíxol, a poc més d'un quilòmetre a l'esquerra de la Valira.
La creu d'Arcavell, que estaba situada prop del camí i del riu, on hi havia un molí fariner era la fita divisòria amb Andorra; en aquell indret tenia lloc la cerimònia de la rebuda del bisbe.
L’etimologia ens diu que el topònim segurament és d’època pre-romana. Grafia antiga: Archavelle (Acta Cons. Seu U.)
Gràcies a la bona tasca del Jordi Vila Juncá, anem recuperant la memòria històrica en aquest àmbit de l’educació, ens cal però l’ajuda de tothom, la generació que veure i viure aquell esforç gegantí que va permetre dotar d’escoles bona part dels petits nuclis tant de l’Urgell sobirà, com de la resta de Catalunya, per raó d’edat està desapareixent.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Molt recomanable, Arcavell, la magnitud d’una frontera local a l’Alt urgell (segles XIV-XX), de Laia Creus Gispert
1 comentari:
Jo vaig passar part de la meva infantesa estudiant en aquest edifici. Recordo l'estufa de serradures a l'ivern i els casons de llet de pols diàries, les partides de frontón jugant a la plaça sobre la paret de l'esglesia...uns anys inoblidables.
Publica un comentari a l'entrada