dijous, 6 d’octubre del 2022

IN MEMORIAM. BALNEARI ROQUETA. LA TONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

El Claudi Pagès Puig, publica una fotografia del Balneari Roqueta, cronològicament, el tercer balneari en entrar en funcionament a Tona, rere el balneari Ullastres i el balneari Segalers, es va posar en funcionament durant els últims anys del segle XIX i n'eren propietaris els socis de l'Editorial Montaner i Simon, Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921) i Francesc Simon i Font (Barcelona, 1843 – maig de 1923)  , destacats patricis barcelonins, i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.

 


La deu va ser trobada l'any 1877 a uns pocs metres del balneari Ullastres, i la font  de la Roqueta fou declarada d'utilitat pública el 1895.


L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923) ,  igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.

 

Cal destacar que el metge Fèlix Domènech i Roura (Barcelona 1888 – Buenos Aires 1977), fill de Lluís Domènech i Montaner fou director del Balneari entre 1922-1931.

 

Actualment, només es conserva el pou, que manté l'antiga escala de marbre d'accés a la deu, i que ha estat rehabilitat a les darreries del segle xx. Té una pèrgola de fusta que substitueix l'antiga cúpula que hi havia.


Tona,  malgrat el clar increment demogràfic, 1268 animés al cens de l’any 1900, i 8.368 al tancament de l’any 2021,   ha patit  en molts aspectes un  gran retrocés