El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies de les ruïnes de l’antiga església de Sansor ,
situades en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre,
pertanyen ara al municipi de Prats i Sansor, a la comrca de la Cerdanya.
Catalunya Romànica expkica que a la
darreria del segle XII, el temple de Sansor fou saquejat pels exèrcits del
comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de
l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments. Cal lamentar que el
document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església
romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica.
Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era
dedicada a santa Maria i que era sufragània de l’església d’Isòvol; segons
aquesta escriptura, Ramon Pere, rector de l’església de Sant Miquel d’Isòvol,
arrendà a Pere Alrana, prevere, des de la festivitat de sant Joan fins a dos
anys, les dècimes, les primícies, les oblacions i tots els altres drets que
rebia de l’església d’Isòvol i el seu terme, i també de l’església de Santa
Maria de Sansor. En l’escriptura es posava com a condició que Pere Alrana
servís bé i decentment les dites esglésies, prestés els serveis litúrgics
acostumats i donés alberga al bisbe, el degà i els seus delegats. El dit
prevere havia de pagar cada any a Ramon Pere un modi de blat i tretze de sègol
a recta mesura de Puigcerdà. Aquest pacte, fet per a les esglésies d’Isòvol i
de Sansor, s’explica per la proximitat d’ambdós temples, separats únicament pel
Segre.
L’església de Santa Maria de Sansor, que posteriorment fou posada sota
l’advocació de sant Miquel, fou objecte de moltes deixes testamentàries, entre
les quals hom pot citar la de Bartomeua, esposa de Pere Bernat d’Isòvol, que en
el seu testament atorgat el 18 de setembre de 1302 llegà a Santa Maria de
Sansor una aimina de sègle.
L’erudit Albert Salsas (Palau de Cerdanya, 26 de febrer del 1864 - 4 de
juny del 1940) que visità l’església a la fi del segle passat, no digué
absolutament res del mobiliari i indicà només que l’edifici tenia una volta de
canó i la porta d’entrada situada a la façana de ponent, la qual era coronada
per un campanar d’espadanya amb una sola obertura.
L’església va ser malmesa en els
dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i actualment és arruïnada
i amb la volta enfonsada.
Amb els vestigis que han restat, és difícil de dir què queda de l’època
romànica, però, tot i així, és evident que l’església ja no conservava l’absis
semicircular, ja que les restes visibles de la capçalera dibuixen un absis
carrat.
Les restes de la porta, al mur de ponent, apunten a una reforma practicada
durant el segle XVII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada