Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge
no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills,
nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d'ells tenen cognoms MOLT catalans, i
de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí -
tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats
que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per
part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que la presencia a casa nostra
de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal,
preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu de l’any 2022 ,
curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica,
son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres
descendents, us demanaran comptes per la
vostra inacció.
No trobava cap edifici on hagués trobat aixopluc l’Escola Horaciana, creada a Barcelona per Pau Vila
Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881
- Barcelona, 15 d'agost de 198 l’any 1905.
L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació. Era dedicada a les classes populars. Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació
estètica. Funcionà fins el 1912.
De l' «Horaciana» només en sabem el que va escriure el mateix Pau Vila a l’assaig de recordança i de crítica del que fou l'escola Horaciana» (1920),on explica que organitzaven excursions per les proximitats de Barcelona i visitaven museus, obradors, tallers i fàbriques amb la finalitat de posar en contacte els alumnes «amb la naturalesa i el comerç dels homes», seguint el principi de l'escola de fer del noi en l'ordre intel·lectual «un ésser raonador, intel·ligent i pràctic»,
Sobre les virtuts de l'escola «Horaciana», Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969) ,escriu que va ser pionera en un seguit de coses: des d'interessar activament a la fanu1ia per la vida de l'escola, fins a l'elaboració de textos pels mateixos nois com a resultat de les pròpies
observacions
Trobava una imatge curiosa; Alumnes de l'Escola Horaciana a Adraén. Cèsar
August Torras i Ferreri (ca. 1905)
https://www.historiadebarcelona.org/fotos/excursio-amb-lescola-horaciana
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/423
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/509
https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/214
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada