El Josep M Canals Ferrarons, publica una fotografia de l’església de Sant Bartomeu de Pincaró, de la que en diuen a l’Enciclopèdia romànica :
Edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular orientat a
llevant. El portal d’entrada a l’interior s’obre a migdia. És format per quatre
arcs en gradació, llinda i timpà llisos, i segueix la tipologia dels portals del
Rosselló, l’Empordà i la Garrotxa.
La façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya de doble
obertura i de dimensions considerables. A aquesta façana s’obre una finestra
d’arc de mig punt, damunt la qual hi ha un fris de dents de serra. La façana de
migdia, a més de la porta, té una finestra de doble esqueixada que dóna llum a
la nau. La capçalera és semicircular i presenta dues obertures també de doble
esqueixada. Al mur de tramuntana, al costat de llevant, hi ha adossat un cos
constructiu rectangular, el qual comunica amb la nau del temple a partir d’una
porta oberta al mur. Es tracta d’una sagristia força posterior a la construcció
de l’edifici eclesiàstic.
Albert Pratdesaba i Sala. Vista de l'església.
L’interior de l’església és cobert amb volta de canó seguit; al primer tram
de ponent hi ha un cos suportat per una volta de creueria. El perímetre
interior és resseguit per un banc seguit.
Albert Pratdesaba i Sala. Vista
de l'interior.
L’aparell constructiu, com a tantes altres esglésies de la comarca, és
força regular i els carreus, ben escairats i ordenats en filades.
Aquesta és una de les esglésies de la contrada que es troba en un estat de
conservació més bo. D’altra banda, les modificacions i reformes que hagin pogut
afectar-la no han alterat l’estructura primitiva. Pot servir com a punt de
comparació per altres edificis que, com el de Sant Vicenç de Principi, han sofert
un grau de deteriorament molt més profund.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-pincaro-bassegoda
Quan al topònim Picanró;
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31617
El rebuig a la religió catòlica ha comportat la pèrdua del que es coneixia
com “ cultura religiosa”, esta clar però, que als que ja quasi no pentinen
cabells blancs, ens sembla extremadament greu, que en un lapse ant curt de
temps, hàgim passat d’un món creat per Déu com un paradís per a la nostra
espècie, a l’actual infern on només hi ha noticies de guerres, calamitats, desastres “ naturals”, i una descreença
creixent en la justícia i els valors cívics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada