divendres, 20 de gener del 2023

SANTA MARIA DE LA TORRE. ALINS DE LA VALLFERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

 

El Raúl Pastó Ceballos, m’envia fotografies de l’església de Santa Maria de la Torre, al terme d’Alins a la comarca del Pallars sobirà.




Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una sola nau amb absis semicircular a l'est cobert amb volta de quart d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta de canó.



http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/VistaImatge?codImatge=119239


La nau és dividida en dos trams construïts en diferents moments, el primer amb volta de canó, i el segon, ampliació posterior, amb coberta de fusta a dues vessants, actualment ensorrada.




A ponent i descentrada respecte al eix de la façana es troba la porta integrada per tres arquivoltes en degradació, la més exterior decorada amb una ziga-zaga incisa, la central amb esferes i llisa la interior. Les arquivoltes descansen en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades als muntants, sols en resten alguns fragments. Sota mateix del pinyó s'obre una diminuta finestra geminada. L'aparell és de carreus irregulars de llosa i carreus ben tallats de pedra tosca als arcs de finestres i porta. El parament de la porta és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta un major refinament respecta la resta de l'edifici.


 Cal considerar aquest edifici com una obra pròpia de les formes  de l'arquitectura del segle XII a les valls altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta d'una antiga dependència.


Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la carretera, trobava situada la Farga de Santa Maria.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-torre-alins-de-vallferrera


A Sant Climent d’Àreu es conserva la talla d’una marededéu procedent de Santa Maria de la Torre. És recolzada sobre un voladís a manera de setial que es troba penjat al mur de la conca absidal.

 



Mare i fill són representats en posició frontal. El nen Jesús seu sobre la cama esquerra de la Mare, la qual cosa indica que en aquesta peça la Mare ha començat a perdre ja el paper de sedes sapientiae en detriment del protagonisme del Nen.

 

La marededéu duu el cap cobert amb vel i a sobre porta una corona amb les puntes florençades. Sobre la cama dreta, amb la mà tancada aguanta el que sembla ésser un ceptre. La mà esquerra apareix pel costat esquerre de l’infant Jesús en actitud d’acolliment. Els plecs de la roba són relativament naturalistes, petits i amples al braç dret, més marcats i verticals a la part frontal, formant una gran “v” a l’eix de simetria, sota els peus del nen. Els peus de la Mare apareixen tot just per sota del drapejat.

 

El Nen, coronat de la mateixa manera que la mare, va vestit amb túnica fins als peus i a sobre duu un mantell, els plecs del qual són visibles entre les cames. La mà dreta de l’Infant és alçada en actitud de beneir, mentre que l’esquerra descansa sobre el llom del llibre de les Escriptures, un posat que recorda el de la imatge de la seu de Girona. El treball de la túnica de l’Infant, amb petites incisions horitzontals que recorden plecs molt esquemàtics, és una característica que li dona un aspecte molt peculiar.

 

El setial sobre el qual seu la Mare de Déu té com a element remarcable les quatre columnetes acabades en boles daurades, amb les dues columnes davanteres més baixes que les posteriors.

 

Quant a la policromia, es fa difícil saber si és l’original. Els rostres permeten d’entreveure la carnació vermellosa molt espatllada, i s’observen escrostonaments a l’espatlla dreta de la Mare, la corona i el genoll esquerre del Nen i en ambdós rostres.

 

La posició lateral del Nen respecte a l’eix de simetria de la Mare fa pensar en una obra ja evolucionada dins el romànic. El plegat de les robes és més naturalista, allunyat del plegat geomètric. Una altra característica remarcable en aquesta imatge és el “ceptre” que duu a la mà dreta, un objecte gens habitual, comparable en tot cas a l’element floral de la marededéu de la catedral de la Seu d’Urgell, i possiblement afegit en època posterior. Caldria considerar aquesta imatge dins les formes característiques del segle XII, amb certs retocs posteriors.


Quan al topònim Alins:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1967


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya