L'edifici del santuari és d'una sola nau, amb capçalera i dues capelles laterals disposades a manera de transsepte.
La façana principal, l'accés al temple, enfrontada a l'est, està conformada
per un porxo (de tres obertures d'arcs de mig punt) cobert per una teulada a
una vessant, a sobre de la qual la resta de la façana s'organitza de manera
classicitzant, amb un frontó triangular clàssic a sota del qual s'hi disposa
una finestra rectangular amb una cornisa superior.
Al centre de l'edifici, el creuer és cobert per un cimbori octogonal, amb
rosetons en cadascuna de les cares i una lluerna superior amb obertures d'arcs
de mig punt.
A la façana nord s'hi situa un altre accés, amb porta d'arc de mig punt
emmarcada per pilastres amb capitells corintis que sostenen un fris on resa la
llegenda 'Joannes est nomen Ejus' en lletra capital romana. A sobre del frontó,
motllurat, se situa una fornícula, que conté una estàtua de Sant Joan Baptista,
amb arc de mig punt i la volta de quadrant d'esfera decorada amb una petxina.
Les teulades són a doble vessant en cadascuna de les quatre ales de l'edifici i
en el cimbori. Els ràfecs són motllurats a l'estil clàssic.
L’Assumpta Figueras Viñasm publica fotografies del interior de l'església,
on s’hi poden veure pintures murals realitzades per l'artista noucentista Josep
Obiols, destaca sobre l'altar major l'al·legoria de tot l'Univers lloant i
pregant a Maria.
Al mig del cambril la figura de la Verge del Remei, en fusta tallada va ser realitzada per l'escultor Josep M. Camps Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968).
Tot un seguit de llegendes, racions i goigs enalteixen la Verge del Remei
benefactora de les bones collites de vi.
És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de
l'església de la torre de n'Eral, segurament dedicada a santa Maria,
documentada al final del segle XIV. A mitjans del segle XX, l'augment
progressiu de visitants, sobretot el dia de l'aplec, va obligar a la
construcció d'un santuari més espaiós que fou projectat per l'arquitecte Anton
Fisas Planas (Barcelona, 1896-ibidem,
1953) i decorada amb pintures de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona,
1967) en un estil noucentista classicista. Va ser inaugurat el 13 de juny de
1954 pel bisbe de la Seu d’Urgell, Ramon
Iglesias Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell,
31 de març de 1972) , amb una gran concurrència. Lluís Millet Pagès (el Masnou,
Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941 ) dedicà a
aquest santuari la famosa "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra
d'Esteve Suñol Gasòliba (Barcelona, 14 de gener de 1858 - ibídem, 19 de març de
1913)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30789
https://www.youtube.com/watch?v=DduDdx0rH8Y
https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/10/poema-la-mare-de-deu-del-remei-castell.html
https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-del-remei-penelles
Que la Marededéu del Remei de Penelles, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna
pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada