dimarts, 3 de juliol del 2007

El tauró de Turtusa *




Feia mesos i mesos que regirava pels arxius històrics de Rabat, hi havia moltes referències de Tortosa, tant en el període del Califat, com el en període Taifas, en els arxius del darrer rei de la Menorca àrab, expoliat fins al darrer dirham pel nostre bon rei Jaume I [ òbviament la consideració de “ bon rei ” únicament és podia fer des de l’òptica catalana , imagino que gràcies a gent com aquest rei nostrat, tenim la –mala - consideració mundial d’avars, ronyosos, gasius i diria que fins i de tot, d’escanyapobres, oi ? ]. El bon àrab va marxar de Menorca, amb el cor trencat i la seva biblioteca integra , la “pela aleshores i ara era la pela “ , i els llibres – també aleshores com ara – és consideraven material sense valor, a lo més com a combustible per encendre el foc.
De la importància de Tortosa en aquell període, [ la Turtusa àrab ] molt superior a la de la Barcelona d’aleshores, en donava mostra el mapa geogràfic, en el que el litoral marítim quedava molt aprop d’Amposta, i no existia l’actual Delta; de l’Ebre justament procedia tota o la major part de la riquesa, el riu era el camí per on arribaven des del seu naixement i de tots cadascun dels seus afluents [també, també de l’humil Corb, que recorre la Vall d’aquest nom, i fa desguàs al Segre desprès de veure Maldà on és conserva encara el record de la minyona de Cardona, que fou tancada fins a la mort, per estimar-se al Caid , senyor de Malda i la Vall del Corb ] milers i milers d’arbres, que amb la superior tècnica àrab, serien convertits en vaixells a les drassanes [ Al Dar Al Sana ‘A ] Tortosines.
Semblant situació és donava també a la desembocadura del Llobregat, justament a la població dita del Prat, tot i que els cabals d’un riu i l’altre eren i son molts diferents, com ho son els seus recorreguts, les drassanes barcelonines rebien la fusta que els, arribava del Cardener i els seus afluents, i del Llobregat; eren per tant al voltant de l’any 1.000 unes drassanes per vaixells de pesca i poca cosa més, i l’actual Barcelona Imperial era un petit poble de mariners , honrats en la seva majoria [ qualitat aquesta darrera que dissortadament s’ha perdut en el nostres dies ].
La tala indiscriminada i abusiva duta a terme en el període subsegüent a la derrota dels sarraïns, va donar lloc als actuals deltes, creats per l’arrossegament de les terres interiors.
L’antiguitat del Delta de l’Ebre no va gaire més enllà dels mal anomenats Reis Catòlics, que alhora que desertitzaven el país, plantaven la llavor de la discòrdia que no deixaria de créixer mai més en aquesta terra desolada . Les històries del mercenari castellà conegut com el Cid Campeador, que vendria els seus serveis al Rei àrab de la frontera superior Al-Tagr Al –A’La , quina capital era Saragossa, i que desprès de lluitar – i vèncer - als Comtes Catalans, començaria de forma personal una reconquesta que començant per Morella, acabaria conquerint València pels castellans [ i mai des d’aleshores arribaria a sentir-se catalana ], succeirien un segle més tard, i de fet, res tenen a veure, més enllà de la constatació de la degradació galopant dels valors morals, amb aquesta història, oi ?
El fet però que m’havia cridat l’atenció tenia que veure amb una crònica, que portava el títol del Tauró de Tortosa, succeí sota el bon govern del Caid ‘Abd al-Salam ibn ‘Abd Allah ibn Basil quina mort el 7 de gener de l’any 349 de la hègira o 961 dc.
Trobareu acreditada en una làpida mortuòria exposada dins la cafeteria del Parador Nacional de Tortosa, conegut com La Suda, nom que teia en el període àrab, al mateix nivell i tancat amb una reixa, s’hi troba la rauda, o cementiri, les làpides i maqabryyas , dites posteriorment esteles funeràries, que és col•locaven al damunt de les tombes, se’n sap ben poca cosa; podem esperar trobar-les a qualsevol museu del món, tota vegada que aquells foren els millors temps de Tortosa i àdhuc d’Espanya, i d’aleshores ença , només fem que davallar i davallar , hem aconseguit això si, demostrar que l’ésser humà sempre és pot degradar una mica més, oi ? .
Deia que la crònica que m’havia cridat l’atenció explicava fil pel randa, com un tauró de l’espècie brau [toro], s’havia endinsat per l’Ebre [ de fet això no era pas infreqüent aleshores quan el riu era navegable fins a Tortosa perquè duia un important cabal d’aigua, res a veure amb l’actual riu ], el tauró havia arribat fins a l’assud de Xerta on havia estat vist pels guaites, i en la seva tornada riu avall, s’havia apropat a la zona de banys del barri encara avui anomenat de Ferreries, on es trobaven les drassanes més importants, i on vivien la majoria dels treballadors, àrabs, jueus i tortosins d’origen; en aquell moment es trobaven dins l’aigua, l’Isaac i l’Ibrahim, aquest darrer àrab d’origen Iemeni , com ho eren la major part dels que vivien aleshores a Turtusa; el tauró havia agafat al jove banyista de nom Isaac, i se l’havia endut riu avall; deseguida el seu company, va donar l’alarma i des de la Suda, és va manar tancar la sortida del riu, ordre que ràpidament els senyalers van fer arribar a Amposta, on l’Oficial Ahmed Ibn Nawa , expert coneixedor tant del riu com de les bèsties marítimes, va situar un pont de barques d’una riba a l’altra, i al seu damunt tots els homes disponibles armats amb llances.
Ben aviat l’aleta del tauró va anunciar la seva arribada, i en Nawa , va donar l’ordre de llancejar-lo únicament quan hom tingues garantia d’infligir un dany sever a la bèstia, les primeres llances van tenyir de vermell el riu, fins que la darrera, justament la d’en Ahmed Ibn Nawa va matar al tauró; en obrir-lo únicament és va trobar el braç esquerre de l’infortunat Isaac, la resta del cos, s’acabaria trobant entre la vegetació de la riba dreta, i els metges de Tortosa, van confirmar la mort per asfixia del desventurat banyista.
Abans i desprès d’aquesta història, no ha estat infreqüent avistar a Tortosa animals marins, però , diríem que sortosament , sinó fos a causa de l’excessiva contaminació de les aigües del riu, és hores d’ara un fet molt estrany, perquè ningú s’atreveix a banyar-se a l’Ebre a l’alçada de Tortosa i perquè fins els peixos , reconeixen que el nivell de contaminació fa impossible la vida en aquest indret meravellós en algun moment de la història, i que com el mateix riu, és marceix d’hora en hora, als ulls d’aquells que l’estimem.
El 30 de desembre de 1148 , desprès de pagar paries de forma regular almenys des de l’any 1.000 , i com a conseqüència d’una croada dels regnes cristians [ d’aquí i de fora ] Turtusa capitulava amb condicions, queia un dels límits del món àrab, conegut com la frontera superior Al-Tagr Al –A’la, i deixava desvalguda alhora Sarq Al-Andalus , la zona del llevant, que acabarien conquerint també els Comtes-Reis de Catalunya.Avui, ens toca plorar com a dones, allò que no vam saber defensar com a homes !

© Antonio Mora Vergés

• Prego disculpes perquè en els ordinadors cristians, no hi ha els signes de la grafia àrab, fins aquí arriba la nostra estultícia oi ?
• Maqabryyas , si certament la paraula macabre com tantes d’altres procedeix de l’àrab.