Església de Santa Maria de les Encies. La Garrotxa

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, prop de la font i l’església de Santa Maria ; hi havia una senyora que posava flors en una imatge situada al costat de la carretera;

ens explica que és filla del poble, i que podrem veure l’interior de l’església de Santa Maria malgrat estar tancada la porta.



Del topònim ens comenta haver sentit explicar al seu pare, que deriva (d’ànsies), i que deriva del patiment d’un cap militar davant la previsió de baixes en una contesa prop de l’indret. La versió ‘ oficial’ és menys romàntica, defensa que el topònim de les Encies sembla derivar de la paraula llatina “incis” que significa tall, divisió o incisura. Aquesta referència té relació amb la troballa d’una primitiva imatge de fusta policromada - avui desapareguda- en una esquerda a sota la vella església a principis del segle XII. Precisament d’aquí hi va brollar una font, tal com indiquen els goigs, d’aigües miraculoses (adreçada a les parteres). Agrairem la tramesa d’un exemplar – si el trobeu – a coneixercatalunya@gmail.com

Agraïm a Bibliogoigs, i particularment a la Nora Vela, la tramesa dels goigs de la Mare de Déu de les Encies.



Al començament al·ludeix a la font...

L'església parroquial, dedicada a Santa Maria, és esmentada ja el 1155. Conserva, del primitiu edifici romànic, l'absis, sobrealçat, amb arcuacions i fris de dent de serra. El temple actual data del segle XVII.

Disposava de diferents relíquies autèntiques -Sants Cosme, Damià, Eugènia i Hipòlit, portades allí en el segle XVII. Al mateix temps que s’hi feren les capelles del Roser i al de Sant Isidre, el porxo i el campanar.



La seva situació de pas entre dues valls (Vall d’Hostoles i Vall del Llémena), motivà que a l’any 1655 l’església fou greument saquejada i profanada per les tropes franceses durant la Guerra dels Trenta Anys.

El 1872, en un indret anomenat Camp Vell, prop del Jonquer, mas dintre el terme d'aquesta parròquia, es va fer una troballa de denaris romans i monedes emporitanes, algunes de les quals amb llegenda ibèrica, que testimonia que al segle III aC el numerari romà i l'emporità corria indistintament a la vall d'Hostoles. Al susdit mas del Jonquer s'ha trobat també ceràmica romana i enterraments

Fins al 1936 s'hi venerava una talla de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies.

Impressiona la renglera de nínxols situats al costat dret del petit jardí que hom troba abans del temple. Alhora però. aquestes tombes aporten una pàtina de vida al petit clos parroquial.

Ens acomiadem de la nostra ‘guia local’, a la que agraïm l’atenció que ha tingut amb nosaltres.