Les cròniques – escasses, val a dir-ho – ens diuen que la parròquia de Sant Esteve de Llémana ( actualment dins del municipi de Sant Aniol de Finestres) s’esmenta ja a l' any 1056.
El 1156 Guillem Ademar de Porqueres, senyor de Finestres, evacuà les dominicatures i altres drets que posseïa en aquesta parròquia a favor de l'Església gironina.
Desprès un llarg silenci, fins als segles XVI - XVIII), quan novament trobem informació d’aquesta Església parroquial, ara però Barroca.
La paraula "barroc" com la majoria de les designacions d'un període, època o d'un estil, fou inventada pels crítics posteriors, i no pas pels practicants de l'art als segles XVII i principis del segle XVIII.
El terme "barroc" prové de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de "perla imperfecta" o, per extensió de joia falsa.
Benvenuto Cellini l'aplicà per primera vegada com a sinònim d'extravagant.
El terme fou rehabilitat pel historiador alemany d'art Heinrich Wölfflin (1864-1945), qui va identificar al barroc com oponent al Renaixement i com un tipus diferent dins de l'art "elaborat".
El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic.
Dalt d’una petita elevació del terreny, el conjunt que formen l’església, amb un porxo recuperat fa poc, que amaga un capritxós pòrtic amb angelets, la rectoria i el cementiri que s’alça al costat dret, donen sensació de fortalesa , i alhora paradoxalment d’acolliment i tendresa.
El temple obert ens permet recollir una imatge de l’interior, no hi sabem veure res d’excessiu, i/o extravagant; per a nosaltres, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, l’edifici barroc de Sant Esteve de Llémena, és una autèntica joia; una perla ‘perfecta’.
Us recomanem - molt - la visita de la Vall dels Oms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada