Vosaltres us fareu la pregunta i posareu la resposta – que no esmentaré fins a l’acabament -, però convindreu amb mi que en aquell temps les coses no es feien ‘perquè si ‘, o seguint les pautes d’algun ‘expert’ – com ara fem - , i dissortadament ens trobem molt sovint literalment ‘ amb el cul a l’aire’, oi ?.
Eren aquells uns temps en els que l’experiència es valorava molt, i tothom guardava un mínim respecte, als cabells blancs que s’identificaven aleshores, con sinònims justament d’equilibri, ponderació i seny.
Això, el respecte i l’educació, no anaven, ans al contrari, contra el que anomenen ara com ‘titulitis ‘ , en cap altre moment de la història, els mestres , apotecaris, metges, advocats, notaris, jutges, arquitectes, enginyers ... han tingut tant alta consideració social. Tampoc òbviament cap persona amb un títol superior, menyspreava – si més no manifestament- el parer de la resta de persones.
Que ha passat doncs en els darrers anys ?. De forma inexplicable – si atenem als resultats obtinguts -, s’ha deixat de banda el criteri de les persones d’experiència, i s’ha confiat cegament en l’ impuls sovint irreflexiu dels joves ‘presumptament més ben preparats de la nostra història’. Els resultats son visibles per arreu del món i no us cansaré fent-ne una relació.
Ah!, que quina era la resposta `’bona’ quan es tractava de llogar un carreter ?. Atès que aleshores no hi havia mòbils, ni serveis d’assistència en carretera - de vegades ni carreteres hi havia -, i els carreters acostumaven a fer els trajectes en solitari, imagino amics lectors que ja teniu una resposta, oi ?
Si teniu dubtes – aquestes coses de vegades passen – sou pregats d’enviar un e.mail a coneixercatalunya@gmail.com
Imatge de ; http://www.museuvidarural.cat/blog/tag/carreters/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada