dijous, 11 de novembre del 2010

SANT JULIÀ DE LLOR. LA SELVA

Fins el 1983, data en què es constituïren en municipi independent, formaven part del terme d’Amer com a agregats els pobles de Bonmatí i Sant Julià de Llor. segons Balañà i Abadia, deriva de l’àrab clàssic (al) càrb “(de la) riba” o, segons Marquès o Calzada, del preromà Lauronem = puig.

Em sobtava trobar un indicador que deia : parròquia de Sant Agustí, m’expliquen que la parròquia de Sant Julià existia ja al segle XI. L'actual església parroquial , bastida posteriorment i dedicada ara a Sant Agustí, s'alça dalt d'un turó dominant la plana.

L’església originàriament romànica és d'una nau coberta amb volta de canó i de planta pràcticament rectangular, ja que es va fent més estreta a mesura que s'acosta a la capçalera , a questa està formada per un absis semicircular, amb arcuacions llombardes precedit d'un petit tram presbiterial i el campanar d'espadanya ; segons ens expliquen – el temple està tancat i sembla no haver-hi ningú a la casa propera – a l’interior es conserva una notable pila baptismal. Durant els terratrèmols del 1427 es produïren en aquest indret unes grans esquerdes, solfatares, d'on sortiren emanacions

Sant Julià del Llor apareix documentada per primera vegada l'any 949.

En el segle XI va ser totalment reconstruïda, quan va passar a dependre del monestir de Santa Maria d'Amer.

L'església actual, dedicada a Sant Agustí , així com les edificacions afegides a finals del segle XIX, han deixat pràcticament ocultes, des de l'exterior, les poques restes romàniques que romanen dempeus.





Ens cal entrar al clos del petit cementiri per recollir imatges d’aquest temple, en quines proximitats s’ha bastit una moderna – i estèticament horrible- torre de comunicacions.


L’indret constitueix un privilegiat mirador de la Selva.




Recollim imatges del que sembla un pou que devia nodrir-se de les aigües pluvials.


Bufen vents de concentració i estalvi, i podria molt ben ser que Sant Julià de Llor i Bonmatí , tornessin – altra vegada per qüestions econòmiques – a formar part d’Amer, o qui sap si potser encara d’un nou i gran municipi .


Diria que les dades relatives a una església advocada a Sant Agustí, no son fefaents, el que si que ho és, i m’omple de goig, és que en les darreres eleccions de 23 de maig de 2023 a Sant Julià i Bonmatí, la infecció filonazi que s’ha estès per arreu de Catalunya  no ha reeixit.


Que Sant Julià  elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!