Les fotografies nocturnes, malgrat les limitacions del nostre equip, permeten fer-se una idea de les proporcions del temple, precedit pel cementeri, quina tanca – situada en primer pla – ressalta amb excés.
El lloc és documentat com a parròquia ja al segle XI, quan apareix com a Sant Vicenç d'Adri (Sancti Vincentii de Adrio) el 1078 en la venda d'un alou situat en aquesta parròquia, les afrontacions del qual són, a llevant i a migdia, el Riu-sec i la riera de Tornavells, respectivament; a ponent, la vila rural de Canet i, a septentrió, la vila rural Folliana.
L'església és romànica, del s XI; se'n conserven sense alteració tres absis exteriors amb lesenes que divideixen els paraments i que aparentment suporten arcs llombards.
El 1386 els habitants de Canet sol•licitaren d'acollir-se al règim municipal de Girona. D'aleshores ençà Canet tingué la consideració de carrer de Girona
Al segle XIV va ser necessari reforçar l'estructura del temple pel mal estat de conservació. Dos segles més tard es va reformar completament l'edifici afegint-t'hi un campanar de torre i s'hi va adossar una torre en el mur sud , deixant pràcticament oculta la factura romànica.
El temple té planta basilical amb tres naus curtes que estan acabades en tres absis semicirculars. Les naus estan cobertes amb voltes de canó reforçades per arcs torals, que es sustenten en pilars cruciformes i pilastres adossades als murs laterals. Durant la reforma del segle XVI es van substituir els pilars més propers a la zona presbiterial per una gran arcada.
La capçalera és l'element romànic més visible des de l'exterior. Els absis estan decorats amb arcuacions cegues i lesenes. Corona aquesta part del temple el campanar de torre. S'alça sobre la nau principal i té una alçada de dos pisos.
El Josep Borrat,
publica el 15.04.2021 una fotografia
magnifica, Sant Vicenç de Canet d'Adri - Camps de colors
Escrivia suara que sóc - com tantíssims catalans - un catòlic “fix discontinu “, recordo el anys de la meva infantessa, misses Intersetmanals, i missa dominical que calia “ acreditar” amb un segell de la parròquia a la “ cartilla” que ens facilitaven a l’escola. El rebuig en acabar aquella etapa era la norma, i la continuació de la pràctica religiosa l’excepció, afegiu “ cosetes” com allò de portar sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde, l’abús de la llengua castellana – que encara continua - ; l’església catòlica de l’època lluïa orgullosament “ nacional “ , nacionalcatòlica i anava de bracet – i en massa situacions continua anant – dels que consideren la democràcia com un “ mal sistema de govern “.
Continuo encabronat amb “ aquesta església catòlica” que decidia callar davant els despropòsits aberrants de Donald John Trump, i la seva cohort de “ rics del cagar “ , em semblava admirable que Mariann Edgar Budde (Nueva Jersey, 10 de desembre de 1959) bisbe de Washington des de l'any 2011, es fes seves les preocupacions de milions de persones davant les accions anunciades pel Donald John Trump
https://www.vilaweb.cat/noticies/video-bisbessa-washington-investidura-trump-discurs/
La darrera proposta del genocida Donald John Trump passa per fer marxar als palestins de Gaza, Ahir, 27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- és la data designada per les Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
Em sorprenia. gratament, Esteban González Pons ( València , 21 de agosto de 1964 )
Imagino que li costarà algun disgust - en el millor del casos - , esperem que des del PP tinguin compassió, els neofeixistes en demanen la capitis deminutio , la mort civil.
El silenci de la resta de confessions, cristianes i no cristianes, esdevenia eixordador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada