A l'inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L'Ametlla. L'any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l'Arquebisbe Arnust de Narbona. Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l'església de Sant Genís, situada a la població de L'Ametlla (aleshores segons algunes fonts anomenada Amigdala, altres però suggereixen un origen àrab d’ibn miqtala – nom propi de persona – a l’escut hi ha una ametlla d’or, pelada ).
El bisbe Teodoric consagra l'any 932 solemnement l'església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva el pergamí que conté l'acta d'aquest històric esdeveniment: "En l'any de l'encarnació del Senyor 932, indicció V, era 970, l’il•lustre varo de nom Teodoric, per la gràcia divina, bisbe de la Santa Seu de Barcelona, va venir a la vila anomenada Ametlla, en el comtat de Barcelona, i a l'església aquí situada per dedicar-la a Sant Genís, pregat per l'abadessa Emma i els parroquians..." però no en sabem gran cosa més. També tenim ben poques referències de la segona església.
Corria el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer l'any 1123. D'aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l'edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s'edificà sobre l'antiga església. Al costat sud-est de la façana s'aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l'any 1692, per bé que més endavant se n'incrementà l'alçada. De la mateixa època és la Rectoria, adossada a la cara posterior del temple parroquial.
Recollirem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, imatges de l’exterior i l’interior del temple; mentre els fidels es va asseient a l’espera del celebrant, els comentaris sobre la presència a la cerimònia religiosa en la que el Sant pare consagrarà la Sagrada Família de Barcelona com Basílica Menor, dels representants de determinades forces politiques - que han fet de l’anticatalanisme la seva bandera – em fan sortir els colors.
Als ametllatans en particular, i als catalans en general, ens ha de fer pensar l’exemple de la vida – i la mort - del Sant titular de la parròquia , que es recull a les actes dels màrtirs (Acta Santorum, aug., V, 123, i Thierry Ruinart, 559), atribuïdes a sant Paulí de Nola;
« Genís, nadiu d'Arle, inicialment un soldat va ser conegut per les seves qualitats en els escrits, i se li feu secretari del magistrat d'Arle. Mentre realitzava les obligacions de la seva oficina, un decret de persecució contra els cristians va ser llegit en la seva presència. Indignat per la seva idea de la justícia, el jove catecumen llençà les seves tauletes als peus del magistrat i fugí. Se'l capturà i executà, i així rebé el baptisme per la seva pròpia sang. »
Genís va morir decapitat, com a màrtir, pels volts de l'any 303. Se l'esmenta en algunes fonts com que va ser martiritzat sota les persecucions de Maximià i Dioclecià. La seva veneració és força antiga, i el seu nom es troba al Martyrologium Hieronymianum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada