dimarts, 2 de novembre del 2010

SANT JOAN SALERM. ALT PENEDÈS.

Ens aturàvem a les terres de Can Bas de Lavern; anàvem el Joan, la Mari, la Maria Jesús i l’Antonio, fèiem a peu els 150 metres fins a l'ermita de Sant Joan Salerm que es troba a ponent de la masia, en un lloc acollidor, envoltada d'una plaça per un costat i terres de conreu per l'altra.







El conreu mecanitzat de la vinya fa necessari allunyar-se un bon tros per tal d’aconseguir imatges d’aquesta esglesiola. M’encanta – una vegada més - trobar l’article salar [ prohibit a Catalunya, en favor del “cristiano” a partir de 1.714]; sobretot tot en aquests moments en que revifa l’anticatalanisme.


Sant Joan Salerm , s'esmenta per primera vegada l'any 917, junt amb Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern. No hi ha però, constància en aquest cas, que exercís mai funcions de parroquials.


De la seva estructura pre-romànica no en resta cap indici.


L’església actual és d'estil romànic, encara que ha estat molt modificada, i possiblement per a protegir la seva estructura l’edifici es va arrebossar.




És de planta rectangular, amb l'absis sobrealçat orientat a sol ixent, a la part superior hi ha una finestra d'ull de bou .



A la zona del migdia, la porta adovellada, de mig punt, molt senzilla, amb dos graons. També hi ha dos contraforts.


Té un campanar de cadireta més modern a la paret nord, d'un ull amb campana.


Per les terres del Penedès Ubèrrim, hi ha una munió d’ermites, esglesioles i esglésies, que constitueixen un patrimoni singular, que des del meu punt de vista, no s’aprofita – en tot els sentits – de forma òptima.


Una vegada més, qui tingui orelles per escoltar, que escolti !!