dissabte, 6 de novembre de 2010

BENVINGUT SANTEDAT

Manllevava les estrofes del JAUME SISA :

Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d’ algú .


Benet XVI ha vingut a Barcinunya. La Sagrada Família és l’excusa perfecta per aquesta visita del Sant Pare.




Ens agrada tenir-lo entre nosaltres, potser algun dia podrà visitar Catalunya, la vertadera, la que manté encara el català com a llengua propia, la que s’horroritza davant la imminència del retorn a les cavernes.



Santedat !, el romànic petit, Sant Jaume de Vilanova, Sant Miquel de Tarradelles, Sant Feliuet de Terrassola, Sant Nazari de la Garriga, Sant Esteve de Sallent, Santa Justa i Rufina, ..... esperem pacientment el retorn dels seus fidels.

És cert què bufen avui vents de descreença i fins d’anticlericalisme, tant cert però Pare Sant, com que l’església en més d’una ocasió, ha predicat una determinada conducta, i ha practicat la contraria.

Lluny de nosaltres el joc fàcil dels costos del viatge, això ha portat feina i amb l’ajuda de Déu ajudarà en la tasca feixuga de sortir de la crisis econòmica; altrament està escrit en el Nou Testament “De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu”. (Marc 14, 8). I aquest text ve d’una cita de l’Antic Testament (Deuteronomi 15,11): “mai no faltaran pobres en el país; per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país”.

També però Jesús va dir : al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

L’església Santedat ha de servir als homes.

L`estat també ho hauria de fer.