L’any 1698 era lloc reial.
L’any 1761 es va reformar completament el temple, aprofitant una part dels seus murs romànics. Durant aquesta reforma es va canviar l'orientació del temple, obrint la nova façana on abans hi degué haver un absis. En canvi el mur de ponent, on es creu que estava l'antiga porta d'accés, ara fa les funcions de capçalera. Externament només és visible la part superior, ja que la resta ha quedat colgada per terres. En aquest sector encara es pot veure una finestra de grans dimensions i el traçat de l'antic pendent de la teulada.
L'altre element romànic conservat és la torre campanar, ampliat amb un pis més durant la reforma. Encara es conserva el ràfec que hi havia sota la teulada original. En els murs nord i sud s'entreveuen les antigues finestres romàniques.
És una construcció d'una nau amb capelles laterals. La façana, molt senzilla, està precedida per un pòrtic de teulada a doble vessant i teules pintades, sostingut per dues columnes de pedra. El campanar és de torre de planta quadrada i coberta piramidal. En unes restauracions es van descobrir restes de pintura mural a l'interior de l'església.
En la tasca de recollir imatges, ens cal situar-nos al límit físic del cementiri; aquí com esmentàvem a Santa Maria de les Encies, paradoxalment les tombes i rinxols aporten una pàtina de vida al clos parroquial.
Ja és fosc quan acabada la tasca tornem al vehicle, tenim encara una estona de viatge fins arribar al Nus de Pedra, residència rural, situada a la propera població de Llorà on sojornarem.
Ens queda molt per veure a la Vall dels Oms, dividida artificiosament entre les comarques del Gironès i la Garrotxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada