Feien temps per anar a dinar a Cal Xim de Sant Pau, passejàvem per la part baixa del poble i el Joan Lomas em feia adonar, que hi havia un rentador en una bassa prop del cami.
Estàvem davant de la finca Can Guilera , una masia inicialment aïllada i avui enclavada al cor de Sant Pau d’Ordal, prop de l’església parroquial.
La casa està documentada des del segle XIII , de les hores ençà ha anat passant de generació en generació fins als nostres dies. Es dóna la singularitat que la masia ha mantingut el mateix cognom al llarg dels seus 700 anys. A més, tot el llinatge Guilera, molt estès per la comarca, té l’origen en aquesta casa pairal.
Set segles enrere, les activitats principals a la finca eren el conreu de la vinya, de l’olivera i dels cereals. El segle XIX marca un punt i apart; la família es dedica principalment al cultiu intensiu de la vinya , per a la producció de vins i destil•lats.
Des de llavors, la família Guilera ha treballat els ceps amb passió i ha elaborat vins amb mestria. Fins i tot va tenir botiga pròpia a Barcelona, als anys 30. Un exemple d’aquest saber fer és la medalla en el concurs de vins del Penedès, guanyada l´any 1951.
Recollirem imatges de la casa, i per descomptat de la petita bassa/rentador que ens ha cridat l’atenció, i ha provocat amic lector que acabéssim fent aquesta crònica.
Acabàvem el matí assentats a taula, gaudint de la companyia de les nostres esposes; de les menges excel•lents que s’elaboren a Cal Xim, i del cava sec, que la tasca dels seus habitants aconsegueix extreure d’aquesta terra ubèrrima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada