dilluns, 24 de gener de 2022

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE RODA DE BERÀ. ABANS ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. TARRAGONA

 

El Juan Vives Castells  em proposava una sortida a Roda de Berà, on visitaríem entre altres llocs, l’ermita de la Marededéu de Roda de Berà, antigament advocada a l’apòstol Sant Pere, de la que n’escriuen el Joan-Josep Menchón i Bes i l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2105601a14.xml


Antiga església del nucli de Berà, , situada prop d’on estigué alçat l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de Berà, aixecat l’any 1720.

 

L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del monestir de Cluny.


 Una notícia del capítol l, titulat Senyoria, de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels segles XVI al XVII pels jesuïtes del col·legi de Betlem de Barcelona, successors dels monjos de Casserres, informa que el 17 de juny de 1121 Ramon de Balenyà va enviar tres monjos de Sant Pere de Casserres al terme de Creixell perquè reedifiquessin l’església de Berà sota l’advocació de sant Pere. Tot i les reserves que cal posar a moltes de les notícies recollides en aquelles “Ordinacions” (BC, Barcelona, ms.1261), creiem que la referència és verídica perquè per aquell temps hom troba membres de la família Balenyà vinculats al priorat de Casserres.

 

L’ecclesiam de Berano consta ja en les butlles del papa Anastasi IV del 1154 i de Celestí III del 1194. Estigué sempre sota la tutela i col·lació dels priors de Casserres, que la van unir en qualitat de sufragània a Sant Jaume de Creixell. La seva desaparició és posterior al 1572.

 




Imatge moderna. L’anterior va desaparèixer en els dies foscos que seguien al’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de laII República. 


Al porxo de l’actual ermita de Roda de Berà es conserva, clavada a l’enllosat, una estela funerària de tipus discoidal. Es tracta d’una peça cisellada en pedra sorrenca groga, de la qual es conserva el disc en força mal estat. Té una alçada de 40 cm, un diàmetre de 52 cm i un gruix proper als 12 cm. En una cara s’ha cisellat una creu en baix relleu dins una bordura, i en l’altra, una bordura-creu força grollera utilitzant-se la tècnica de l’excisió. La peça procedeix del fossar medieval de l’anterior ermita, sota l’actual i dedicada a Sant Pere, i caldria datar-la a partir del segle XII.




El Joan durant un anys va estiuejar al Camping Arc de Berà, i és sense cap mena de dubte, un excel·lent coneixedor d’aquesta contrada en la que podria exercir de sherpa.