dimecres, 30 de desembre de 2020

IN MEMORIAM. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE FENERS. ARGOLELL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’ensulsiada ermita de la Mare de Déu de Feners.





El lloc de Feneros és citat com a límit, l'any 924, de la vila d'Argolell.

Les dades històriques conegudes d'aquesta ermita són força escasses i tardanes.

En la visita pastoral de 1758 figura com una capella annexa a l'església de Santa Eugènia d'Argolell.

L'ermita de Santa Maria de Feners es troba al mig d'uns camps a mig quilòmetre al nord-oest de la població d'Argolell.

Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular llis unit a la nau per un doble plec i cobert amb volta de quart d'esfera. La nau conserva dues pilastres de secció rectangular al mur nord. La coberta de la nau, originàriament de llosa, era de doble vessant i se sostenia sobre quatre encavallades de fusta. Actualment, tota aquesta part de la coberta, junt amb una part de la de l'absis i una part també de la façana sud estan ensorrats.

 

Els paraments de l'ermita són totalment llisos, despullats de qualsevol ornamentació arquitectònica. Centrada a la capçalera de l'església hi ha una finestra absidial de doble esqueixada. Així mateix, a la part alta de la façana occidental, també centrada a la façana, hi trobem una altra finestra de doble esqueixada, sense fer arc. Finalment, la porta d'accés al temple es troba a la façana de migdia. Originàriament era en arc rebaixat a la cara externa i en arc de mig punt a la interna. Actualment s'ha acabat d'ensorrar aquesta arcada.

 

El parament intern de l'església està arrebossat i pintat. L'altar major es troba adossat al mur de l'absis i és culminat per una ara rectangular. L'exterior també presenta traces d'antic arrebossat, sobretot a la part de l'absis. Per sota d'aquest, es percep un parament a base de carreus toscament desbastats que fan filades.

A.Moras, del que ens agradarà tenir noticia de nom propi, el cognom matern, i  el lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la retratava encara dempeus  l’any       1986



La imatge de la marededéu de Feners està dipositada en una casa a causa del mal estat del temple.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/ermita-del-feners-i-mare-de-deu.html

https://relatsencatala.cat/relat/dun-temps-dun-pais/1038046

L’Enric Sánchez-Cid, que retratava la imatge de la Mare de Déu, explica que el topònim fener, fa referència a un terreny on l’aigua aflora sense veure’s un punt concret per on ho faci, el diccionari català valència balear,  defensa que  etimològicament  deriva del llatí *fenarĭu, ‘lloc poblat de fenàs’.

 




 Llegia que  la matinada del dia 2 de desembre de 1937 va passar per l'ermita en José Maria Escrivá de Balaguer, batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975),  fundador de l'Opus Dei, en el decurs de la seva fugida d'Espanya en direcció a Andorra.

I no podia, vist l’abandó i la incúria manifesta en que es troba l’ermita,  més que somriure en llegir que   aquesta efemèride és recordada pels seus seguidors, que han fet de l'ermita un referent dins de la seva ruta de pelegrinatge que recupera la memòria d'aquest itinerari a peu.

Que  Maria  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.


Cap comentari: