El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’ensulsiada ermita de la Mare de Déu de Feners.
El lloc de Feneros és citat com a límit, l'any 924, de la vila d'Argolell.
Les dades històriques conegudes d'aquesta ermita són força escasses i
tardanes.
En la visita pastoral de 1758 figura com una capella annexa a l'església de
Santa Eugènia d'Argolell.
L'ermita de Santa Maria de Feners es troba al mig d'uns camps a mig
quilòmetre al nord-oest de la població d'Argolell.
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular llis unit a la nau per un doble plec i cobert amb volta de quart d'esfera. La nau conserva dues pilastres de secció rectangular al mur nord. La coberta de la nau, originàriament de llosa, era de doble vessant i se sostenia sobre quatre encavallades de fusta. Actualment, tota aquesta part de la coberta, junt amb una part de la de l'absis i una part també de la façana sud estan ensorrats.
Els paraments de l'ermita són totalment llisos, despullats de qualsevol ornamentació arquitectònica. Centrada a la capçalera de l'església hi ha una finestra absidial de doble esqueixada. Així mateix, a la part alta de la façana occidental, també centrada a la façana, hi trobem una altra finestra de doble esqueixada, sense fer arc. Finalment, la porta d'accés al temple es troba a la façana de migdia. Originàriament era en arc rebaixat a la cara externa i en arc de mig punt a la interna. Actualment s'ha acabat d'ensorrar aquesta arcada.
El parament intern de l'església està arrebossat i pintat. L'altar major es
troba adossat al mur de l'absis i és culminat per una ara rectangular.
L'exterior també presenta traces d'antic arrebossat, sobretot a la part de
l'absis. Per sota d'aquest, es percep un parament a base de carreus toscament
desbastats que fan filades.
A.Moras, del que ens agradarà tenir noticia de nom propi, el cognom matern,
i el lloc i data de naixement i si fos
el cas de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
, castellardiari@gmail.com , la retratava
encara dempeus l’any 1986
La tasca gegantina de l’Antonio Moras Navarro ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.
Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara desconeguda per a moltes persones.
La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.
L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.
A la GEC digital, properament, hi figurarà una entrada :
Antoni Moras i Navarro (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016)
Mestre i historiador de l’art.
%20(2).jpeg)
Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any 1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.
És de ben nascuts ser agraïts.
La imatge de la marededéu de Feners està dipositada en una casa a causa del
mal estat del temple.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/ermita-del-feners-i-mare-de-deu.html
https://relatsencatala.cat/relat/dun-temps-dun-pais/1038046
L’Enric Sánchez-Cid, que retratava la imatge de la Mare de Déu, explica que
el topònim fener, fa referència a un terreny on l’aigua aflora sense veure’s un
punt concret per on ho faci, el diccionari català valència balear, defensa que etimològicament deriva del llatí *fenarĭu, ‘lloc poblat de
fenàs’.
I no podia, vist l’abandó i la incúria manifesta en que es troba l’ermita, més que somriure en llegir que aquesta
efemèride és recordada pels seus seguidors, que han fet de l'ermita un referent
dins de la seva ruta de pelegrinatge que recupera la memòria d'aquest itinerari
a peu.
Que Maria intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb
les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors
econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada