divendres, 4 de desembre de 2020

PARRÒQUIA DE SANT PERE NOLASC, ABANS ADVOCADA A SANT SEVER I SANT CARLES BORROMEU. BARCELONA

  

El Pere Julià Subirana publica una fotografia de l’ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT SEVER I SANT CARLES BORROMEU, advocada ara a Sant Pere Nolasc , a la Plaça  Castella, 5 – cantonada amb el carrer de Torres Amat, 17 de Barcelona



http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40336

A l’església treballaven entre altres :

Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) Arquitecte     - 1945

Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909-2001)  Ceramista- 1947

Joseph-Bernard     Flaugier (Lo Martegue, Provença, 10 de desembre de 1757 - Barcelona, 1813 Pintor      - 1800)

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - 22 de gener de 1755) Pintor

La descripció ens diu; Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga Església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu és una construcció actualment aïllada al bell mig de la Plaça de Castella, urbanitzada durant la dècada del 1940 en l'emplaçament anteriorment ocupat pel convent dels pares Paüls.

 

La façana principal, fruit de la restauració duta a terme per Adolf Florensa durant la dècada de 1940 presenta la porta principal protegida per cinc trams de pòrtic allindanat sobre columnes toscanes de pedra, elements reaprofitats de l'antic claustre conventual. A l'interior d'aquest pòrtic hi ha el protal d'accés, fet amb pedra de Montjuïc, flanquejat per dues pilastres corínties que sostenen un frontó triangular. L'entaulament conté el bust esculpit d'un querubí. La façana principal, com totes les façanes de l'església es presenta totalment revestida amb morter de color crema, a excepció feta dels principals elements arquitectònics (cadenes d'angle, pilars i obertures) i ornamentals (cornises i frontons). Damunt del pòrtic que protegeix l'accés hi ha una gran balconada tancada amb balustres de pedra al que s'accedeix per mitjà de dues portes ubicades a la base de les torres. Aquesta balconada està presidida per un plafó ceràmic obrat l'any 1947 en estil neobarroc per Joan Guivernau que presenta la Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc amb la ciutat i el port de Barcelona al fons. Aquest plafó presenta un potent emmarcament petri en forma d'arc escarser motllurat vinculat a un òcul superior que dóna llum a l'interior del cor de l'església. La part superior de la façana compta amb dues torres-campanar de planta quadrangular, acabades amb pedra i ornades amb pilastres toscanes i un arc de mig punt per cada costat. Aquestes torres flanquegen la teulada de l'església, que fa aparent la seva formulació de doble vessant a través d'un cornisament de perfil triangular.

 

Les dues façanes laterals són pràcticament idèntiques i destaquen per la seva austeritat. Tanmateix, cal ressaltar la presència del contrafort que sosté la volta amb el seu perfil corb i els brolladors que s'hi adossen, esculpits en forma de voluta. El presbiteri es fa evident a les façanes laterals per mitjà del seu perfil en doble vessant i angles arrodonits i, sobretot, per l'obertura dels finestrals que il·luminen l'interior, emmarcats amb llindes i muntants petris motllurats coronats per un frontó semicircular sobre mènsules. Des d'aquesta banda també es pot observar la gran cúpula que corona el presbiteri, amb una base coberta amb rajoles de cartabó i un desenvolupament en escates de ceràmica vidrada groga i verda. Rematant la cúpula, hi ha un gran gerro de flors de pedra. Encara que les cúpules de ceràmica són més habituals a l'arquitectura de l'extrem meridional de Catalunya i al País Valencià, a Barcelona també hi ha un exemplar similar i contemporani a aquesta en l'Església Castrense de la Ciutadella. La façana posterior, molt intervinguda per Florensa, recull les dependències de l'església i evidencia la presència del cambril de la verge per mitjà d'una estructura flotant i de l'absis per mitjà d'un cornisament de perfil circular.

 

L'església presenta una sola nau amb quatre capelles laterals intercomunicades, amb tribuna superior i un cor elevat als peus de l'edifici. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, i els arcs torals reposen sobre grans pilastres de capitell compost. Les capelles laterals, cobertes amb voltes d'aresta contenen quatre retaules del segle XVIII: el de la Crucifixió, el del Sagrat Cor, el de Sant Ramon Nonat i el de Sant Josep.

 

El presbiteri, de grans dimensions, es troba al fons d'un fals transsepte cobert per una cúpula rebaixada sobre petxines i sense tambor. Aquest espai va ser decorat amb pintures murals al fresc de Joseph-Bernard Flaugier, que hi realitzà una de les seves obres capdals, tant per la qualitat dels seus acabats com per llurs dimensions (387m2). El fresc que orna el presbiteri és una obra mestra del trompe-l'oeil que multiplica visualment la profunditat de l'església i serveix d'emmarcament al cambril, presidit per una imatge de la Verge de la Mercè. Consisteix en un fals baldaquí format per pilastres i columnes compostes de color gris i ocre a imitació de la pedra natural i l'or, tot ornat amb falses escultures monumentals. Flanquejant el cambril, s'hi veuen les figures de Sant Pere i de Sant Pau. El cos superior consisteix en un entaulament mixtilini ornat a base de grans volutes on reposen les figures de les patrones de Barcelona: Santa Eulàlia (amb la creu en aspa on va ser martiritzada) i Santa Madrona (amb el baixell amb el que arribà a la ciutat, procedent de Tessalònica). Rematant aquest baldaquí hi ha un medalló amb un fals relleu de Jesucrist com a Bon Pastor.

 

Les petxines que sostenen la cúpula presenten el mateix joc de trompe-l'oeil escultòric, ja que presenten en grisalla, com sortint dels murs, les figures de quatre pares de l'Església: Sant Gregori, Sant Ambròs, Sant Agustí i Sant Jeroni acompanyats d'àngels que sostenen llurs escrits. La cúpula reposa sobre un cornisament ornat a base de fullatge i un fris amb vint-i-quatre àngels encarats a l'altar portant els estris de la celebració eucarística: un calze, un encenser, una campaneta, una mitra, etc. La cúpula es concebé com un immens òcul a través del qual es veu una glòria celestial en forma d'apoteosi a la Mare de Déu. S'hi pot veure la Vergen entronitzada damunt d'un núvol coronada per la Santíssima Trinitat, acompanyada de Sant Josep amb la vara florida, dels apòstols (entre els que destaca Sant Pere) i dels profetes (entre els que destaquen Elies i Moisès). La composició es completa amb sants i santes fundadors d'ordes religioses, monjos i cavallers en actitud orant i un cor d'àngels.

 

Els pilars cantoners sobre els que reposen les petxines de la cúpula presenten quatre fornícules emmarcades amb motllures en estuc i que contenen les imatges policromades de quatre sants mercedaris: Santa Maria de Cervelló, Sant Pere Nolasc, Sant Serapi i Sant Pere Pascual. A la dreta de l'altar, sota la imatge de Santa Maria de Cervelló, hi ha el sagrari, una obra de fusteria policromada i sobredaurada que remplaça un sagrari anterior, tancat amb una imatge de crist obra del cèlebre pintor Antoni Viladomat i Manalt.

 

Us deixo un enllaç molt interessant , relatiu als mercedaris i la seva obra http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Sant%20Pere%20Nolasc%20i%20la%20Catedral%20de%20Barcelona.pdf

 

I un altre perquè pugeu veure la imatge de la Verge de la Mercè, retratada per la família Cuyàs.



http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/cuyas/id/1496/rec/1

Que la Mare de Déu de la Mercè, Santa Maria de Cervelló, Sant Pere Nolasc, Sant Serapi i Sant Pere Pascual, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

Cap comentari: