dimarts, 15 de desembre de 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CERC ADVOCADA ALS SANT JUST I PASTOR. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá em feia arribar fotografies de Cerc , una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l’ Urgell sobirà .



Cerc es troba documentat ja l'any 863 en la venda d'unes terres com a villa Cerco,  havia estat un municipi independent, força més gran que el d'Alàs, d'uns 52,8 km² que va ser annexat al d'Alàs el 1970. Anteriorment, fins al segle XIX  Cerc pertanyia al municipi d’Artedó , i el nucli d'Artedó era el cap municipal fins que després ho passar a ser Cerc.

És situat a la part de tramuntana del terme a 872 metres d'altitud, a la dreta del riu de Cerc.

 A prop es troba l'enclavament de Bell-lloc de la Seu d'Urgell.

L'església parroquial  està dedicada al sants Just i Pastor i és d'estil romànic.



El topònim prové del llatí 'quercus', que vol dir alzina.

De l’ Església parroquial, que com succeeix en massa indrets de Catalunya, serveix de suport al cablejat dels  mal dits SERVICIOS PÚBLICOS DEL REINO DE ESPAÑA  - en la fotografia  de A,Moras de l’any 1983, ja patia aquesta servitud  intolerable en un Bé Cultural -  ens diu Patrimoni Gencat que és un edifici d'una sola nau amb absis i una capella afegida al N.



Nau coberta amb volta de canó, arc preabsidial apuntat.

Construcció en filades, especialment visible al frontis.

Porta adovellada. Damunt la porta hi ha un ull de bou i campanar de cadireta.

 Té dues finestres, una al costat de l'Epistola i una al mig de l'absis, les dues adovellades i de doble esqueixada.

Sembla que  no hi ha dubtes quan a l’autenticitat del martiri als  infants Just i Pastor, l’existència del prefecte Publi Dacià (segle III dC) però,  està més que qüestionada, apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç  màrtir (Osca, segle III – València, c. 304)), i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor de Tielmes, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d’Àvila i d’Eulàlia de Mèrida. Només  al  comissari  de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo Pérez (El Carpio, Córdoba, España, 3 de agosto de 1951) se li atribueix la participació en més accions.

Que els Sant Just i Pastor  intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

Cap comentari: