ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA DE TREINTERES. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

Santa Llúcia de Treinteres es troba situada a un replà, arran de la carretera comarcal d'Olot a Banyoles, per Santa Pau. Patrimoni Gencat ens diu  que  és una petita capella, d'una sola nau amb sagristia i capella lateral. El seu altar major imita el neoclàssic i està presidida per la Santa -imatge de l'Escola Olotina-. Va ser bastida amb carreus molt ben escairats per als angles i grollers per a la resta. La seva façana conserva una senzilla porta del segle passat amb una llinda molt interessant. Aquesta església està coronada per un petit campanar d'espadanya.

Fotografia. Maite Oliva Alsina. 18 de setembre de 2016

Cap noticia històrica s'ha conservat documentalment sobre Santa Llúcia, és molt possible però,  que fos aixecada arran del camí prehistòric -i després grecoromà- que anava d'Emporium a la Vall d'en Bas. Així ho confirmarien les troballes de diferents enterraments, tapats amb lloses i amb teules als punts d'unió. Hipotèticament es tractaria d'una fita pagana. Malgrat no tenir cap document que ho afirmi, sembla que al mateix lloc hi va existir una església romànica. Possiblement aquesta seria destruïda pels moviments sísmics i reconstruïda el segle passat. Com a curiositat: les grans quantitats de nummulits de forma lenticular que es troben a aquests terrenys, han donat peu a que la gent de les rodalies parli de “pedres de Santa Llúcia”  "dinerets de Santa Pau" o "Ulls de Santa Llúcia" quan es refereixen a aquests fòssils.

 

L’ Anna Maso Colldecarrera, publica una fotografia del interior.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/10/goigs-santa-llucia-treinteres-santa-pau.html

Que Santa Llúcia  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

Ah!, i  sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.