divendres, 4 de desembre de 2020

ERMITA DE SANTA BARBARA. CASTELL D’ESCORNALBOU. RIUDECANYES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

 El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una parell de fotografies de l’ermita de Santa Bàrbara del Castell d’Escornalbou. Sempre em complauen les trameses del Raul, aquesta més si cap per dues raons de caire personal, la primera és que vaig néixer a l’Argentera, visible des Santa Bàrbara i des del Castell d’Escornalbiu, i la segona és que quan em va tocar fer el SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, entre les diferents opcions d l’exercit de terra, m’assignaven a l’arma d’Artilleria, quina patrona és Santa Bàrbara. Bona part del període militar el vaig passar a la Bateria L-1, al Castell de Montjuic de Barcelona, sota el comandament del aleshores capità Luis Antonio Parareda Valcárcel.



Llegia que possiblement el castell era al cim del tossal , aixecat damunt les restes d'una torre romana, utilitzada més tard pels àrabs com a lloc de guaita i bada. L’ermita de Santa Bàrbara es va alçar al segle XIX, a la part més alta del turó, No hi ha cap dubte que l’edifici si més no es va refer en el període en que en va ser propietari l’ Eduard Toda i Güell ( Reus, Baix Camp, 9 de gener de 1855 — Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 26 d’abril de 1941 )


La descripció telegràfica ens diu ; petita ermita d'una nau feta amb maçoneria de pedra vermellosa, com el castell i monestir.

Entrada amb arc rebaixat adovellat, ull de bou i frontó triangular a la part superior.

Magnífica vista de tot el Camp de Tarragona.

La baronia d’Escornalbou, era una Jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).

Al segle XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia.

Quan al topònim Escornalbou, aquesta és la proposta de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ) : “Escornalbou: Compuesto de escorna el bou, en el sentido de ‘lugar tan abrupto donde los bueyes que pastan, caen y se rompen los cuernos. Del verbo escornar, derivado de corn, ‘cuerno’” (OnoCat, IV, p. 105). Hay unos paralelismos significativos con la partida de Escornacabres (antiguo término de Isavarre y cerca del límite con el término de Naut Aran), situada en una vertiente muy abrupta de las montañas de Marimanha y Beret (Val d’Aran).

http://www.alacarta.cat/1moncat/tall/lermita-de-santa-barbara

https://www.youtube.com/watch?v=IPo7M1XzXNk

Que Santa Bàrbara , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia, que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques. 


Cap comentari: