dimarts, 1 de desembre de 2020

IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MARE DÉU DE MONTSERRAT, I DE LA MARE DE DEU DE LORETO DE CAN LLOREDA. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

 

El Joan Dalmau Juscafresa , autor del bloc “ Llocs de Catalunya “ em feia arribar un enllaç en el que apareix informació del Santuari de la Mare de Déu de Loreto , avui en ruïnes , al terme de Sant Andreu de Llavaneres, prop del limit amb Dosrius, al peu del camí ral, dins de la propietat de Can Lloreda.

En tenim referències des del segle XVI, tot i que probablement sigui anterior.

L'edifici, amb detalls del segle XV, es troba en un estat lamentable tot i que encara resten dempeus bona part de les seves parets.



Fotografia de Joaquim Graupera i Graupera ( Mataró, 25 de març de 1963 )

Estava administrada per l'Ajuntament de Llavaneres des de 1628 per mediació de un ermità que vivia en les dependències annexes a l’ermita

 Cada any s'hi celebrava un aplec on pujava tota la població.

En les visites pastorals del segle XVIII és considerada com "ermita del comú", probablement pel fet d'esser administrada per l'ajuntament i no pels propietaris.

Al segle XIX el metge barceloní Francesc Colom va comprar can Lloreda i va iniciar un plet per tal de fer fora l'ermità, en 1829 l'Ajuntament va haver d'entregar les claus de l'església i de l'habitatge i es traslladen el retaule i la imatge a la parròquia del poble.

Trobava una font que explica que la família Lloreda va ésser propietària de terres, casa i ermita de Lorita, fins a les darreries del segle XVIII, en què la pubilla Teresa Lloreda va donar el santuari a la Congregació de Sant Felip Neri de Barcelona, que posteriorment el va vendre al metge Francesc Colom de Barcelona, al que li dedicaven aquests versets :

“Tenint alas de Culom

hats bolat a Llavaneras

Encenent novas teyeras

al despich de tot lo mon.

Si tens vergonya Culom

te aconsello que a

la malalt

deslliurant hi pots del mal

fotis el camp de presa

pues ya

saps non interesa

lo soroll de ton tabal.

Que lo poble hats disgustat

y la Verge de Lurita

ho sap la tia Julita

y la pusma del beynat

yt diem de veritat

los behins de Llevaneras

y malas manyas de obrar

totas vindran a pasar

fins las nostras ratoneras”

https://quimgraupera.blogspot.com/2009/09/la-capella-de-la-mare-de-deu-de-lorita.html

Marià Ribas i Bertran (Mataró, 23 de juny de 1902 - 11 de setembre de 1996), afirma; el santuari fou aixecat sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat, tal com consta en alguns mapes i en ressenyes d'excursionisme.

Més tard s'hi adjuntà l'advocació a la Mare de Déu de Loreto. Les dues advocacions eren divulgades, simultàniament, en els darrers temps.

https://core.ac.uk/download/pdf/39100434.pdf

https://ajllavaneres.cat/ARXIUS/ANY2012/POUM/05_Cataleg_bens.pdf

Intuïm que Francesc Colom va tenir ocasió al llarg de la seva vida de penedir-se de la seva obcecació de “recuperar” la titularitat dominical del Santuari. Ens agradarà però, tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmai.com

Que la Mare de Déu intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia en la que segonsles dades de les funeràries facilitades per Salut, 15.318 persones han mort a Catalunyades de l’inici de la pandèmia fins al dijous 19.11.2020.

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

Cap comentari: