El Josep Maria Canals Ferrarons,
publica una fotografia del Castell de Sales de Llierca, situat al cim d’unturó, als contraforts de les muntanyes d’Entreperes.
Des de l’indret on hi ha el castell hom albira tot el riberal del Fluvià,
des de més enllà del riu Llierca fins a l’altre riba del riu Borror.
Seguint la carretera que va d’Olot a Besalú, a Argelaguer surt, a mà
esquerra, la carretera de Tortellà. Arribant a Tortellà, poc després del
trencall d’on surt el camí que va a aquesta població, hi ha a mà dreta, la
carretera que porta a Sales de Llierca.
Des d’ací ja són visibles al fons, al cim d’un turó, les restes del
castell. Cal seguir aquesta carretera, en bona part asfaltada, al llarg d’una
mica més d’1 km, sempre agafant el camí de l’esquerra fins que hi ha, també a
mà esquerra, un camí carreter que en pocs centenars de metres porta fins al
castell
El castell de Sales és un edifici que ha sofert nombroses transformacions,
però que, malgrat això, encara conserva molts dels elements originals o, si més
no, permet que amb facilitat ens imaginem com era llur distribució.
La construcció central, allò que podríem anomenar la torre mestra, és un
edifici gairebé de planta quadrada, situat al mig de les construccions que es
conserven actualment. Té, a l’exterior, d’est a oest, una longitud de 6,45 metres
i, de nord a sud, una llargada de 6,80 metres
. Els murs al primer pis tenen un gruix que oscil·la entre els 95 i els 100 centímetres
; en un nivell inferior sembla que arriben a tenir un gruix de 195 centímetres.
L’alçada total d’aquesta torre és, pel costat del pati, d’uns 7 metres ;
per la banda de llevant, encara actualment edificada i habitada, hom pot veure
que, en realitat, sembla que tenia uns 12 metres d’alt. Per les característiques de l’aparell
constructiu d’aquesta torre, format per carreus més aviat allargats i una mica
treballats, podem pensar que és un edifici del segle onzè. Confirmant això, a
la façana de ponent hi ha una finestra força gran, que acaba en un arc de mig
punt; a tot el volt de les dovelles, a l’intradós, tal com és usual en aquesta
època, hi ha una sèrie de llosetes que formen un segon arc. L’inici de l’arc és
a 3,50 metres del terra actual del pati
central, tot i que cal pensar que el sòl en aquesta banda és força més amunt
del nivell de l’original. A la façana de tramuntana d’aquest edifici, des de
l’interior, encara s’endevina l’existència d’una altra obertura semblant a
aquesta. D’altra banda, però, a causa de les reformes que s’efectuaren
posteriors a l’edat mitjana, actualment és difícil de saber amb exactitud on
era la porta original d’aquesta torre, la qual segurament devia ésser a la façana
de migjorn o bé a la de llevant.
Al mateix temps que es va construir aquesta torre, també es degueren bastir
les parets perimetrals exteriors (almenys segur les del costat de ponent, bé
que és molt probable que ja s’edifiquessin les de tot el conjunt), que formen
un recinte d’uns 21 metres d’ample —de
nord a sud— i d’uns 25 metres de llarg.
D’acord amb el que podem veure al sector occidental de la façana de tramuntana
sembla que de bell antuvi fou edificat un mur amb un gruix de 95 centímetres (el mateix gruix, per tant, que el que té la
paret de la torre). A l’interior d’aquest clos murallat hi devia haver diverses
sales, que actualment és difícil de saber com eren.
Més endavant foren fetes diverses construccions noves en aquest castell,
com pot ésser una sala amb una amplada de poc més de 5 metres i una longitud d’uns 12 metres , coberta amb
dues arcades de mig punt i situada al sector oriental de l’edifici, on hi ha
l’entrada actual de la casa de pagès. Una altra modificació important fou la
construcció d’una torre d’angle a l’extrem sud-oest del castell i el
reforçament de les parets perimetrals. Probablement també alguns dels murs
interiors de la zona nord-est foren afegits més o menys tardanament.
La torre de l’angle sud-oest del castell, que degué ésser construïda vers
el segle XIII (l’any 1303 en un document sembla que s’esmenta una torre rodona
del castell), té un diàmetre interior d’uns 5 metres i un gruix de la paret d’uns 140 centímetres.
Actualment té una alçada d’uns 10 metres. A la part baixa de l’edifici els
carreus són més ben treballats, encara que algun sigui una mica irregular; més
amunt en canvi ja són molt poc treballats.
És possible que si fa o no fa al mateix moment que hi hagué la fàbrica
d’aquesta torre, es fes l’engruiximent interior del mur perimetral. La paret de
70 centimetres que fou adossada a la cara interior de l’antic mur —tal com
veiem clarament al mur de tramuntana— degué servir per a reforçar l’antiga
paret, reforç indispensable probablement si hom volia que aquestes parets
suportessin les forces laterals que creaven les diverses arcades de les sales
interiors que s’estaven construint. Hom veu, per exemple, que hi havia hagut
una arcada també al sector occidental del castell, que arrencava de la part més
septentrional del mur de ponent. A més, damunt la sala oriental que hem
esmentat més amunt, a la zona habitada hi ha una sala amb dues arcades més,
aquestes ogivals. Deuen ésser també d’aquesta època diverses finestres
geminades visibles encara actualment, dues a la façana de llevant i una altra a
la de migjorn, en la qual hi devia haver, probablement, la porta principal.
Gairebé tot aquest castell encara restava tancat dins un altre recinte, el
mur del qual era situat a una distància d’entre 6 i 14 metres del castell. A l’extrem sud-oest d’aquest
segon clos hi ha una cambra orientada d’est a oest, força petita
(aproximadament amb uns 5 metres d’ample per uns 9 metres de llarg), amb una porta a la façana de
llevant, que s’acaba amb un arc de mig punt actualment escapçat. Aquesta petita
construcció hom diu que era l’església del castell, dedicada a santa Maria.
La capella, advocada a Santa Maria, estava situada entre els dos recintes de muralla, tenia una sola nau i durant molts anys va ser utilitzada com a carbonera.
Les restes de la porta d’aquest segon recinte encara s’endevinen a les
parets del mur septentrional del castell. Al sector occidental del castell, en
canvi, hi havia un vall. D’altra banda, encara hi ha la tradició, insistent en
aquest cas, de l’existència de diversos túnels que permetien de comunicar
l’interior del castell amb l’exterior; actualment però són tapiats.
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3342/
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-sales-sales-de-llierca
http://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/Castell%20i%20Santa%20Maria%20de%20Sales.pdf
Llegia – sense trobar-ne cap altra referència – que actualment hi ha una
capella advocada a Sant Jordi, en demanaré és informació, i si fos el cas
imatges, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín), i per descomptat agrairem infinitament la tramesa d'imatges als emails castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail. com i
Catalunya us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada