La Montserrat Anguila Presas , publica fotografies de l’església parroquial
d’Ordis, a l’Empordà sobirà, advocada a Sant Julià i Santa Basilissa, de la que
en diuen a la Catalunya Romànica;
el temple actual és un edifici d’una nau amb capelles laterals, creuer i
absis semicircular que conserva elements constructius romànics dels segles XII
i XIII, però que fou molt reformada durant el segle XVIII.
A la façana de ponent es conserva l’aparell romànic de carreuada i, malgrat
l’obra de fortificació que sobrepujà els murs de l’antiga nau en època tardana,
encara s’acusen els vessants de la primitiva testera. L’actual portalada, en
aquest frontis, és obra del segle XVIII; és de forma rectangular i és decorada
amb ressalts i dos pinacles coronats amb boles sobre la llinda. Aquesta porta,
muntada de manera maldestra, és de pedra calcària d’un color gris clar que
contrasta amb el color torrat dels carreus de pedra sorrenca del mur romànic.
Al centre del mur encara és visible la finestra de doble esqueixada, d’època
romànica, actualment tapiada, de la qual foren destruïts els arcs per
construir-hi un ull de bou de rajols, posterior a la portada.
A l’exterior de l’edifici els murs laterals de la nau romànica presenten
escassos fragments visibles a causa dels afegits posteriors. Aquestes
construccions tardanes corresponen al campanar, una torre de planta quadrada
amb un cos superior inacabat que s’adossa a l’angle nord-est de l’església,
obra del segle XVIII, i a les dues capelles laterals, dels segles XVI i XVII,
bastides una a cada costat de la nau entre les cantonades amb el frontis i
l’antic creuer.
Tanmateix, a migdia, entre el frontis i la capella lateral, s’ha conservat
un tram del mur romànic inalterat, en el qual és visible una finestra de doble
biaix i arcs de mig punt monolítics. Vora seu resta el muntant i l’inici de
l’arquivolta de l’antiga portada romànica; la resta de l’obertura fou destruïda
quan construïren la capella lateral. Possiblement, aquesta portalada era d’arcs
en gradació, amb una llinda i un timpà, del tipus corrent en els temples dels
períodes finals del romànic de l’Empordà i les comarques veïnes.
La cornisa, a la part alta d’aquest mur romànic, és de secció incurvada, i
també ho és la del mur lateral de tramuntana, tot i que només s’hi conserva un
curt fragment.
En la construcció de les capelles laterals foren reutilitzats els carreus
procedents de l’aparell romànic que calgué esbotzar. Foren col·locats sense
gaire cura, la qual cosa diferencia el parament d’aquestes capelles del que hi
ha als cossos del fals creuer romànic, que es disposen, també a manera de
capelles laterals, a continuació, vers llevant de les esmentades abans. Aquest
antic creuer presenta un parament idèntic al de la nau romànica i a l’ala de
migdia hi ha una finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt monolítics, que
ha estat tapiada.
L’absis semicircular i l’actual creuer, que substituïren al segle XVIII
l’antiga capçalera romànica, foren construïts amb pedres sense treballar,
travades amb argamassa; únicament a les cantonades foren emprats uns carreus
escairats.
L’interior del temple és totalment cobert d’arrebossat i encalcinat, llevat
dels cossos o les capelles que formaven l’antic creuer i les capelles laterals,
que han estat netejades de la calç que amagava llurs paraments. La volta de la
nau és apuntada i seguida. Les capelles que formaven el fals creuer romànic
tenen voltes de carreuada apuntades.
En resum, doncs, de l’església romànica encara s’aguanten la nau, coberta
amb volta apuntada, i les dues capelles laterals de l’extrem de llevant, a
manera de creuer, amb el mateix tipus de voltes, si bé tot aquest sector ha
estat modificat per afegitons i reformes posteriors. La capçalera romànica fou
totalment enderrocada per substituir-la pel creuer i l’absis actuals.
L’aparell romànic de l’església de Sant Julià d’Ordis és de carreus ben
escairats que s’afileren de manera regular. Es tracta d’un tipus d’aparell que
lliga perfectament amb es altres elements romànics ja esmentats, que permeten
de classificar aquest monument com una obra dels segles XII i XIII
Els sants Julià i Basilissa (morts ca. 304) van ser una parella d'esposos,
morts com a màrtirs a Antioquia o, més probablement, en Antinoe (Egipte),
durant el regnat de Dioclecià.
Venerats com a sants per diverses confessions cristianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada