dissabte, 22 de gener del 2022

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL CAMÍ, MAL DITA SANTA MARIA . LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL




Em costava força localitzar aquesta ermita romànica d’una sola nau i absis rectangular , no he sabut veure per enlloc cap cartell indicador, i únicament la precaució de “veure” prèviament imatges del lloc que anem a visitar – si existeixen -, ho ha fet possible.

Està envoltada d’una zona que en el futur serà un parc d’esbarjo, la trobem encerclada, i convertit el seu perímetre en un dipòsit de material de la construcció.

Anava en aquesta ocasió en companyia de la meva esposa, Maria Jesús Lorente Ruiz, i ens calia força enginy per aconseguir algunes imatges mínimament “dignes”, intentant evitar les reixes, el material d’obra, i l’abundant vegetació que fruit d’una clara deixadesa amenaça cobrir l’edifici.

En la recerca d’informació, he trobat alguna substancial diferencia entre la que recull, l’Enciclopèdia de Barcelona [ també anomenada en ocasions com GRAN ENCICLOPEDIA DE CATALUNYA] .

Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental). La comunitat era mixta, de tipus benefico-hospitaler, de regla i filiació desconeguda. Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona. Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba. El 1256 era regit per una priora, Beatriu. Al s XIV l'hospital s'havia extingit; l'església, però, restà sota la cura de beneficiats. La capella actual (al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l'escola dels Vergós) és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga.

I, la que hi ha a la pàgina 204 del Catàleg dels monestirs catalans, que reprodueixo integrament :

Monestir de Benedictines , fundat l’any 921 per Emma, Abadessa de Sant Joan de les Abadesses per la seva germana Quíxol,[ com ella filla de Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda ], que en fou la primera Abadessa fins a la seva mort el 22 de febrer de 945.
Al segle XIII era mixt.
Al segle XIV només era habitat pel grup de deo-donades, suprimides pel Bisbe de Barcelona, tant perquè només en quedaven dues, com per la seva vida gens edificant.
Es conserva a l’edifici l’epitafi de la primera abadessa. 

El Vallès Oriental en general, i la Garriga en particular tenen un important patrimoni romànic, que només amb una mínima informació, fora sens dubte un element d’atracció turística, i com és obvi una font d’ingressos econòmics.



 A qui correspongui.



El Concili d'Efes de l'any 431 proclamava solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)



Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària dels catalans, Senyor; allibera el teu poble, i eradica del món el  "virus de Castilla"

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

L'església del REINO DE ESPAÑA, és sense dubte NAZIONAL ,considerar-la alhora catòlica, almenys per a mi, és difícil. 

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infer

1 comentari:

Joan Escoda Prats ha dit...

Perquè no et sigui difícil la seva localització, et deixo les coordenades:
DATUM: WGS 84
POSICIÓ: N 41º 40.262 E 2º 17.192