Llegia que el bisbe de la Seu d’Urgell, Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660 -
Sant Julià de Lòria, 27 d'agost de 1737) va oferir a la priora del convent de
monges de Lestonnac, de la Companyia de
Maria-Lestonnac, i al bisbe de Barcelona la possibilitat de crear un
establiment d'aquest orde a la Seu d’Urgell .
A la tardor de 1721 van arribar les primeres monges dirigides per la
germana Irene Lluch, es van instal·lar a la casa dels infants Orfes (més tard
fou la residència de la família Areny-Plandolit a la Seu).
Es van traslladar al nou convent el 1724.
L'església es va acabar el 1730.
El 1737 s'hi va enterrar el bisbe
fundador.
La primera descripció de l'església
és de 1788, feta durant l'estada a la Seu de Francisco de Zamora. En ser un
centre religiós de caràcter educatiu, el convent de l'ensenyança no fou afectat
per les desamortitzacions del segle XIX.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militrs feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, les monges van marxar, l’edifici temporalment va fer funcions d'hospital de Sang.
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola” maleïda.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html
Els evangelis expliquen que Ponç Pilat,
donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest
segon- , la tria que ens proposa l’inefable
Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el
càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència desprès del sàtrapa -, és entre els casinos i els jocs o entre la
vida i la salut dels que viuen a Catalunya,
ens temem el pitjor.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html
Sempre, sempre, sempre, trobem a faltar imatges i dades dels edificis
escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, val a dir que la despoblació dels Pirineus – i la manca de sensibilitat d’alguns
polítics – ho fa encara més difícil. De genolls si cal, us demano que ens feu
arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada